Fiscal Sánchez Ulled - "Es embolicaven a la bandera per cometre abusos amb la cartera"

Sánchez Ulled ha lamentant que el milionari espoli succeís sense que l'entitat ho advertís.

Ahir va ser l'al·legat del fiscal del cas Palau, va ser descriptiu i literari no com sol permetre un fiscal que no té més remei que cenyir-se als fets. La descripció del mafiós Felix Millet va ser una obra literària que no ha passat desapercebuda, venint d'on ve.

Així ho ha posat de manifest en la seva descripció dels usos i costums nacionalistes entorn de l'anomenat cas Palau el fiscal Emilio Sánchez Ulled que davant la seva imminent destinació a Brussel·les, va treure "too el que porta dins".

El representant del ministeri públic s'ha referit a una "fotografia social demolidora" dels 10 "nefastos anys" que va durar l'espoli de l'auditori, així com "la prepotència de molta gent que es creia intocable" i l'actitud dels seus càrrecs subalterns, que denotaven, "com a mínim i per a la seva vergonya", un "servilisme inaudit" i que "recollien les engrunes".

Fèlix Millet, va ser un cacic a les ordres directes del "padrí" que ja havia estat a la presó per estafa abans de ser designat do del Palau per les famílies Pujol i Maragall,

Sense ser ni de lluny el padrí regional, paper que correspon al marit de la mare superiora, l'expresident del Palau de la Música Catalana, va ser durant dècades un home de respecte, filantrop, mecenes i catalanista de purificada dinastia cotoners que van muntar l'Orfeó català, es van aliar amb Franco i van fundar durant la dictadura el pessebre nacionalista Òmnium Cultural, en previsió que un dia o altre hauria d'estirar la pota el general.

L'ús del bitllet de cinc-cents euros és una de les diferències entre un capo de la Cosa Nostra i un senyor de Casa Nostra, espècimens tots dos del mateix gènere carronyer. El primer s'encén un cigar amb l'estampeta i el segon, més viu, pràctic i dissimulat, envia un propi a l'estanc a comprar un paquet de tabac per blanquejar el morat i obtenir el canvi. De manera que Millet no malgastava els diners públics en encendre purs sinó en fumárselos mentre contribuïa al finançament de Convergència en qualitat de suprem intermediari de la màfia del tres o quatre per cent. Són fets provats.

En essència, Millet va ser un tipus dotat del mateix encant per a les relacions públiques que el primogènit de sor Ferrusola. Com era un professional, si Convergència es portava el quatre, ell també. És de justícia indicar que, contra el que digui el fiscal, sense la seva confessió sobre el finançament de Convergència el cas Palau seria una qüestió de dos subjectes cognomenats Millet i Montull que van reformar la seva casa, van sortir a viatges exòtics i van casar a les seves filles a càrrec de la "institució".

Sánchez Ulled se les pira a Brussel·les de conseller de Justícia del ministeri del ram a la Unió Europea després d'haver tancat el cas. Es recorda que va ser el fiscal que va posar de volta i mitja a Mas i va collar a Francesc Homs en el judici del referèndum del 9-N. Homs compareixia en qualitat de testimoni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no li va agradar l'interrogatori de Ulled.

Passat el tràmit, el testimoni es va encarar amb el fiscal en els passadissos limítrofs a la sala de vistes i el va acusar de "botifler" (traïdor). Donada l'apel·lació, Brussel·les és una destinació molt mes tranquil que el de seguir de fiscal a Barcelona. I tenint en compte que se'n va del convent, s'ha despatxat amb aquesta frase: "Es embolicaven a la bandera per cometre abusos amb la cartera". Si només fos per diners ...