Pedro Sánchez ha guanyat les primàries del PSOE i serà el futur líder del partit. Amb gairebé el 100% dels vots escrutats, Sánchez ha obtingut més del 50% dels sufragis, davant del poc menys del 40% de Susana Díaz i gairebé el 10% de Patxi López, segons els resultats confirmats pel portaveu de la comissió gestora, Mario Jiménez.
La seva victòria suposarà un gir en el partit que pot tenir a més conseqüències en el conjunt de la política espanyola. En el seu primer discurs com a guanyador, el nou secretari general ha promès "unir" el PSOE i també lluitar "contra la corrupció" del PP. Molts seguidors del candidat s'han amuntegat davant de la seu del carrer Ferraz de Madrid per fer costat al guanyador amb crits de "sí és sí" i "Pedro, Pedro".
Cap dels tres candidats en aquestes primàries ha demostrat ser el líder que necessita un PSOE que està en un dels moments més difícils de les seves història, traient el cap de veritat al precipici de la desaparició. Ja coneixem sobradament la inconsistència ideològica i estratègica de Pedro Sánchez i les seves dificultats per organitzar i liderar el partit, a més de la seva escassíssima enganxada com a candidat electoral. Però per si quedava cap dubte, el virtual secretari general socialista ha tornat a deixar clar que només té un discurs extremadament pobre: l'odi a la dreta.
La victòria de Sánchez ja s'ha cobrat una primera víctima: el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, ha presentat la dimissió del seu càrrec al president de la gestora, Javier Fernández.
Susana Díaz no ha sabut o no s'ha atrevit a fer una aposta més profunda ideològicament, no ha volgut dir-nos què PSOE creu que és possible i desitjable. És probable que, simplement, l'encara presidenta d'Andalusia no sigui capaç d'articular aquesta oferta al seu partit, però no cal descartar que no hi hagi volgut fer-ho conscient que la militància del PSOE no anava a ser capaç d'entendre res més que el odi a la dreta, com finalment ha passat. Sánchez guanya en gairebé tots els territoris liderats pels barons amb més pes intern, a excepció d'Andalusia, on Díaz va aconseguir més de la meitat dels vots.
¿Noves eleccions?
Rajoy té por que ara des de Ferraz s'alimentin posicions que apostin per «desfer el camí de la recuperació» i fins i tot que es mostrin «comprensives» amb el desafiament independentista i «s'apartin de la centralitat».
Al Govern han seguit atentament la refrega i han intentat envoltar-se de tallafocs pel que pogués succeir. Així, es va planejar amb cura el calendari de tramitació dels Pressupostos i s'ha obert la mà en les negociacions per aconseguir suports suficients per aprovar-deixant de banda la basa del PSOE. Treure els comptes de l'Estat és ara un objectiu vital, un parapet enfront del no és no que a Moncloa esperen veure renéixer de nou. L'acostament a altres partits que ha pogut comprovar-se amb els Pressupostos, i en menor mesura amb el decret de l'estiba, permet al PP acariciar l'esperança que, tot i amb enormes dificultats, sigui possible avançar en la legislatura donant per fet que amb Ferraz no es podrà comptar.
«La relació serà impossible» és la sospita que els envaeix. Després d'una etapa en què Rajoy confiava que Díaz mantindria viva l'actitud «sensata» de la gestora, per abordar els assumptes més espinosos -com el conflicte català-, s'obre ara un nou moment d'incertesa i recel davant el camí que pugui emprendre. N'hi ha que opinen que es dividirà, els que creuen que entrarà en una espiral de competència radical amb Podem i que, per contra, aposten perquè Sánchez buscarà aliances amb Iglesias.
Pedro Sánchez ha guanyat les primàries del PSOE i serà el futur líder del partit. Amb gairebé el 100% dels vots escrutats, Sánchez ha obtingut més del 50% dels sufragis, davant del poc menys del 40% de Susana Díaz i gairebé el 10% de Patxi López, segons els resultats confirmats pel portaveu de la comissió gestora, Mario Jiménez.
La seva victòria suposarà un gir en el partit que pot tenir a més conseqüències en el conjunt de la política espanyola. En el seu primer discurs com a guanyador, el nou secretari general ha promès "unir" el PSOE i també lluitar "contra la corrupció" del PP. Molts seguidors del candidat s'han amuntegat davant de la seu del carrer Ferraz de Madrid per fer costat al guanyador amb crits de "sí és sí" i "Pedro, Pedro".
Cap dels tres candidats en aquestes primàries ha demostrat ser el líder que necessita un PSOE que està en un dels moments més difícils de les seves història, traient el cap de veritat al precipici de la desaparició. Ja coneixem sobradament la inconsistència ideològica i estratègica de Pedro Sánchez i les seves dificultats per organitzar i liderar el partit, a més de la seva escassíssima enganxada com a candidat electoral. Però per si quedava cap dubte, el virtual secretari general socialista ha tornat a deixar clar que només té un discurs extremadament pobre: l'odi a la dreta.
La victòria de Sánchez ja s'ha cobrat una primera víctima: el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, ha presentat la dimissió del seu càrrec al president de la gestora, Javier Fernández.
Susana Díaz no ha sabut o no s'ha atrevit a fer una aposta més profunda ideològicament, no ha volgut dir-nos què PSOE creu que és possible i desitjable. És probable que, simplement, l'encara presidenta d'Andalusia no sigui capaç d'articular aquesta oferta al seu partit, però no cal descartar que no hi hagi volgut fer-ho conscient que la militància del PSOE no anava a ser capaç d'entendre res més que el odi a la dreta, com finalment ha passat. Sánchez guanya en gairebé tots els territoris liderats pels barons amb més pes intern, a excepció d'Andalusia, on Díaz va aconseguir més de la meitat dels vots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario