Mapa de Tabarnia. El Magazín.
Avui entrevistem Carla Arrufat, presidenta de l'Plataforma per l'Autonomia de Barcelona, una nova i polèmica organització que advoca per la segregació de Barcelona i Tarragona de Catalunya. Diuen que és "l'únic mitjà legal per aïllar les dues del desafiament independentista".
Carla acaba de ser escollida amb més del 80% dels vots com a nova president de la plataforma que dirigeix. És llicenciada en història per la Universitat de Barcelona, docent d'institut públic i mare de dos nens.
- Carla pots explicar-nos què és la Plataforma per l'Autonomia de Barcelona?
- La PAB és una organització que defensa el dret de Barcelona a gestionar els seus propis recursos al marge de la Generalitat. Som una agrupació de ciutadans, empreses i organitzacions culturals i veïnals units amb l'objectiu d'actuar com a lobby perquè Barcelona eviti les conseqüències nefastes d'una hipotètica sortida de Catalunya d'Espanya. Venim veient amb molta preocupació els actes de desacatament que s'estan produint per part de polítics separatistes i creiem fermament que la independència seria catastròfica per als interessos de Barcelona i l'àrea metropolitana. L'única manera que Barcelona i Tarragona es aïllin de tota aquesta amenaça és que recuperin una autonomia que, d'alguna manera, ja van tenir en el passat (amb el comtat de Barcelona), i formin un nou territori autònom en la forma jurídica de comunitat autònoma dins d'Espanya.
"Actualment Barcelona i la seva àrea metropolitana aporten el 87% dels ingressos de la Generalitat i només reben el 59%"
- A què et refereixes amb "gestionar els seus propis recursos"?
- Em refereixo, entre altres coses, al fet que Barcelona pugui decidir lliurement en què vol invertir els recursos que genera, sense dependre de la Generalitat de Catalunya. No volem que se segueixi utilitzant a la ciutat comtal com a "banc" per sufragar l'independentisme mentre, per exemple, els nostres farmacèutics o els nostres funcionaris segueixen sense cobrar.
- ¿Sense dependre de la Generalitat de Catalunya?
- Sí. Actualment Barcelona i la seva àrea metropolitana aporten el 87% dels ingressos de la Generalitat i només reben el 59%. Ens agradaria consultar democràticament a la ciutadania si vol seguir sent espoliada per la Generalitat o si vol decidir en què inverteix els seus impostos.
- ¿ "espoliada" no et sembla un terme exagerat?
- En absolut. En cap altra comunitat autònoma una capital aporta un percentatge tan alt i rep en proporció tan poc. És una vergonya que Lleida tingui un aeroport buit pagat amb els nostres impostos (no com el de Ciutat Real, per exemple, que és de capital privat) mentre que a Barcelona hem de pagar peatge per sortir o entrar a la ciutat. Això és culpa del Govern de Catalunya, de ningú més. És inconcebible el tracte que se'ns dóna. Podria posar molts exemples però el que és clar i evident és que els que es beneficien d'això són sempre els mateixos.
Tabarnia. Proposta de partició de Catalunya. El Magazín.
- ¿I què proposa?
- El que s'hauria d'haver fet amb Barcelona a Catalunya és el que es va fer amb Madrid a Castella la Nova: Veient que el pes econòmic i poblacional de Madrid era molt superior al de la resta de la regió es va decidir separar-les, així és com va néixer d'una banda la Comunitat de Madrid i per un altre Castella la-Manxa. Les províncies espanyoles porten sense modificar les seves fronteres des de 1833, però les comunitats autònomes només existeixen des de l'arribada de la democràcia per què no va a poder-se sumar alguna més?
- Vols dir que Barcelona hauria de ser una comunitat autònoma separada de Catalunya?
- Exactament per què no? La Rioja es va separar de Castella la Vella i va formar la seva pròpia comunitat autònoma, els mateix va fer Cantàbria. Albacete es va separar de Múrcia i tampoc va passar res, un cas semblant li va passar a la província de Las Palmas quan es va separar de Tenerife. Tot això ha passat fa no tants anys per què altres territoris espanyols s'han pogut unir o separar voluntat i l'àrea metropolitana de Barcelona no podrà fer-ho ?. Si s'explicaran les coses com són no tinc cap dubte que la població barcelonina preferiria una Barcelona autònoma. Acabi o no sent Catalunya un país independent a Barcelona li interessa separar-se de Catalunya. Tenim dret a decidir. Barcelona i Tarragona (o Tabarnia, com li vulguem anomenar), no és més que Catalunya però tampoc menys.
"No és que no vulguem ser catalans és que no ens estan deixant una altra opció que separar-nos de Catalunya"
- ¿Però això suposaria que Barcelona deixés de ser catalana?
- Depèn del que es vulgui entendre per catalana. Les capitals provincials de Burgos, Ciudad Real, Logronyo i Madrid pertanyen a quatre comunitats autònomes diferents i totes elles es consideren castellanes. No veig el problema. Cadascú és lliure de sentir-se d'on vulgui, una altra cosa és la distribució administrativa. En qüestions econòmiques cal deixar el sentiment de banda i per descomptat a Barcelona no li interessa seguir sent dessagnada per la Generalitat.Peajes de Catalunya.
Espoli fiscal a Tabarnia. El Magazín.
- Però dividir territoris per qüestions econòmiques és insolidari, a més la Constitució no ho permet.
- Com que no? les províncies de la Rioja, Albacete, Múrcia, Cantàbria o Las Palmas es van separar de les seves respectives regions amb l'arribada de la democràcia. Va ser per una qüestió logística i econòmica, no hi havia cap motivació o justificació lingüística ni cultural. La Constitució Espanyola permet fins i tot que es fusionin comunitats autònomes si així es desitja, com ha estat el cas de Lleó i Castella la Vella o Albacete i Castella la Nova o la hipotètica fusió del País Basc i Navarra reconeguda en la disposició transitòria quarta de la pròpia Constitució Espanyola. Es pot fer i és legal. En qualsevol cas la voluntat de Barcelona d'esdevenir una comunitat autònoma independent va més enllà de raons merament econòmiques, hi ha una amenaça real i perllongada en el temps que posa en greu perill la prosperitat dels ciutadans de Barcelona i Tarragona.
"Prefereixo una Barcelona fora de Catalunya a una Barcelona fora d'Espanya"
- Però Barcelona no pot ser una comunitat autònoma.
- Què li ho impedeix? Barcelona sola té més població i un potencial econòmic superior al de la majoria de comunitats autònomes. A més existeixen autonomies uniprovincials com Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Múrcia, Madrid o Balears per exemple. Fins Ceuta i Melilla són ciutats autònomes! ¿Per què no va a poder ser-ho Barcelona?
Hi ha municipis que han canviat de província, fins i tot de comunitat autònoma. Per exemple el municipi de Gàtova el 1995 va deixar de dependre de Castelló i va passar a dependre de València. Un cas semblant li va passar anteriorment a municipis com Sant Llorente de la Vega o a Sant Quirze del Riu Pisuerga. ¿Barcelona va ser menys que Gàtova, Sant Llorente de la Vega o Sant Quirze del Riu Pisuerga? ... per favor.
Per cert Tabarnia podria no ser una comunitat autònoma uniprovincial. Les províncies de Biscaia i Guipúscoa juntes són més petites que Tabarnia.
- Però Catalunya no es pot dividir.
- Les coses poden canviar molt ràpidament. Emmanuel Macron va fundar el moviment En Marche! a l'abril de 2016 i un any després ja és el moviment majoritari a França i ell és president.
L'Àrea metropolitana de Barcelona no és l'únic territori català que es es veu maltractat per la Generalitat, hi ha altres, i amb algun d'ells hauríem d'arribar a acords.
Miri, Catalunya està sent sotmesa a un bombardeig propagandístic independentista que de tenir èxit separaria a Barcelona de la resta d'Espanya. Des del nostre punt de vista això tindria conseqüències catastròfiques i irreparables. No ho permetrem, amb Barcelona que no comptin. Sincerament prefereixo una Barcelona fora de Catalunya a una Barcelona fora d'Espanya. No permetrem que ens aïllin. Aquests moviments suposen una gravíssima amenaça a les empreses establertes a Barcelona, tant perquè provocaria el trasllat de les seus de moltes d'elles com perquè danyaria el nostre principal mercat, que és la resta d'Espanya. Amenaçaria la convivència lingüística i ens restaria competitivitat. Les principals organitzacions independentistes ja ha advertit que trauran l'oficialitat del castellà en una Catalunya independent. Danyaria també irremeiablement els interessos dels nostres clubs esportius, la mobilitat dels nostres estudiants, deixaria en l'aire les pensions dels nostres majors, seria catastròfic per al turisme, fins i tot amb tota seguretat perdríem els nostres drets com a europeus, sortiríem de la Unió Europea. Ho ha dit per activa i per passiva l'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, que a més és català (de la Pobla de Segur).
No és que no vulguem ser catalans és que no ens estan deixant una altra opció que separar-nos de Catalunya. Si Barcelona tingués la seva pròpia autonomia se solucionarien de cop el problema del finançament i l'amenaça independentista. Barcelona pot i ha de buscar el seu propi camí, ho tinc claríssim.
- Abans parlava d'altres territoris ¿a quines es refereix?
- Catalunya es compon de dues zones clarament diferenciades. D'una banda hi ha la Catalunya rural, que ocupa la majoria del territori, tancada, que rep més que aporta, que té organismes públics hostils a la llengua castellana, sol ser bastant religiosa i és majoritàriament independentista. De l'altre està una franja costanera que va des de l'àrea metropolitana de Barcelona fins a Tarragona, cosmopolita, orgullosament bilingüe, oberta, dinàmica, pròspera i amb forts llaços econòmics i familiars amb la resta d'Espanya i que pateix un fort dèficit fiscal entre el que aporta i ingressa de la Generalitat. A aquest territori se l'anomena amb el neologisme Tabarnia (Tarragona + Barcelona) i és en el seu conjunt qui hauria de buscar l'autonomia. Tarragona comparteix espai geogràfic amb Barcelona i molts problemes i anhels comuns.
Repartiment d'escons a Catalunya. El Magazín.
També hi ha almenys un altre territori que no es troba còmode amb la situació actual, la Vall d'Aran o la Vall d'Aran (en aranès). La Vall d'Aran és la comarca més rica de Catalunya i també reclamen més autonomia, un règim fiscal just i llibertat lingüística (i això que el català es parla menys que el castellà o l'aranès), però estan a l'altra punta de Catalunya. El 2010 el govern de la Vall d'Aran va amenaçar de separar-se de Catalunya i en els mitjans de comunicació controlats per la Generalitat o subvencionats per ella (que són tots) ni ho van esmentar. Inevitablement els camins de la Vall d'Aran i de Tabarnia se separaran.
- ¿No li sembla poc seriós parlar de la comunitat autònoma de "Tabarnia"?
- El diari més llegit de Catalunya ja utilitza amb tota normalitat el terme Tabarnia. El que em sembla poc seriós és que una bandera inventada com l'estelada independentista s'apoderi impune i il·legalment dels nostres edificis públics mentre que la mil·lenària bandera de Barcelona és ignorada; El que és poc seriós és que el Puigdemont cobri un 75% més que el president del govern d'Espanya o que hi hagi més de 100 càrrecs de la Generalitat que cobrin més que Rajoy; El que és poc seriós és que en plena crisi, subvencionem amb diners públics les llengües de l'Amazones, el monestir grec a la muntanya Athos o que financem organitzacions xenòfobes com Òmnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana, mentre hi ha pacients que s'estan morint en els passadissos dels hospitals i hi ha nens estudiant en barracons. Però responent a la seva pregunta, no és la primera vegada que un territori canvia de nom, ha passat moltes vegades tant a Espanya com a la resta del món.
- On diu que hi ha hagut un canvi de nom?
- La República Democràtica del Congo abans es deia Zaire, Sri Lanka davant es deia Ceilan, Bangla Desh era Pakistan Oriental, Myanmar era Birmània, Tailàndia era Siam, Taiwan era Formosa, Ankara era Angora, etc. I si parlem de ciutats Ciutat de Mèxic fins a l'any passat es deia Mèxic DF, Istanbul abans va ser Constantinoble i abans Bizanci, Oslo era Christiania, Tòquio era Edo, Sant Petersburg era Leningrad, Ho Chi Minh era Saigon, Harare era Salisbury ... hi ha milers d'exemples.
Mapa de municipis de Tabarnia. El Magazín.
- Em referia a exemples a Espanya ...
- Per exemple la comunitat autònoma de la Rioja abans es deia Logronyo, Cantàbria abans es deia Santander, Astúries abans es deia Oviedo, Castella i Lleó era Castella la Vella, al País Basc era conegut com les Províncies Vascongadas, Castella-la Manxa era Castella la Vella, etc. per no parlar de totes les províncies o comunitats que han canviat el seu nom del castellà a les seves respectives llengües cooficials com Illes Balears, Ourense, Biscaia, Lleida o Girona ¿Barcelona també en això va a ser menys que Lleida o Girona?
- Però això són canvis per motius lingüístics ...
- O no, per exemple Ferrol abans es deia Ferrol del Caudillo i es va decidir canviar-lo per motius polítics. Hi ha molts pobles que han decidit canviar els seus noms per les raons més diverses. Tabarnia és un nom perfectament acceptable i cada vegada s'està fent més popular, sobretot a les xarxes socials.
- Parla de Tabarnia com si existís.
- I és que existeix, és un terme que pot trobar en wikipedia i que fan servir correntment molts dels meus paisans. En la wikipedia en castellà estava fins que fa poc algun independentista el va esborrar.
Tabarnia explicada en 4 mapes.
- ¿Insinua que els ataca des del indepentismo?
- No ho insinuo, ho afirmo. Fa dos anys vam participar per primera vegada en un acte públic com a associació, va ser a la manifestació del 12 d'octubre a Plaça de Catalunya a Barcelona. Llavors vam rebre tot tipus d'amenaces, de fet fa quatre anys quan va néixer la nostra plataforma diversos empresaris fundadors es van donar de baixa per amenaces vingudes "des de dalt". Si et vols portar bé amb els que manen més et val no aixecar la veu.
- Realment creu que aquesta iniciativa té molt recorregut?
- I tant. Cada vegada que hi ha eleccions es demostra que el vot de la majoria de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona i de tota Tabarnia va per partits no separatistes. La suma dels partits constitucionalistes va guanyar en els 27 municipis més grans de Catalunya, tots els que superen els 42.000 habitants, de fet els partits independentistes només van guanyar en 16 municipis (2,4%) que tenen més de 10.000 habitants.
Els regidors constitucionalistes són majoria en totes les grans ciutats de Catalunya i de Tabarnia, permeteu-me que l'hi llegeixi: Tarragona: 17 regidors sobre 27, Lleida: 14 regidors sobre 27, Vielha: 8 sobre 13, L'Hospitalet de Llobregat: 18 regidors sobre 27, Badalona: 15 regidors sobre 27, Cornellà: 16 regidors sobre 25, Granollers: 16 regidors sobre 25, Santa Coloma de Gramenet: 19 regidors sobre 27, Sant Boi de Llobregat: 15 regidors sobre 25, Viladecans: 17 regidors sobre 25 , Castelldefels: 14 regidors sobre 25, Esplugues de Llobregat: 13 sobre 21, Gavà: 14 regidors sobre 21, Sant Adrià del Besòs: 11 regidors sobre 21, Sant Joan Despí: 14 regidors sobre 21, Sant Andreu de la Barca: 12 regidors sobre 21, Badia del Vallès: 9 regidors sobre 17, Canovelles: 12 regidors sobre 17, la Llagosta: 10 sobre 17 regidors, Parets: 9 regidors sobre 17, Santa Margarida i els Monjos: 8 sobre 13, Vallirana: 11 sobre 17.
Bcn is not Catalonia Tabarnia. El Magazín.
Pregunti-li a la població si vol que Barcelona pugui gestionar els seus recursos i més seguir formant part d'Espanya / Europa o si prefereix el suïcidi d'una independència unilateral. Veureu la resposta.
- Com seran les relacions entre Barcelona o "Tabarnia" i la resta de Catalunya si això arriba a succeir?
- En aquest cas ja no estaríem parlant de la resta de Catalunya sinó de Catalunya a seques. Històricament els catalans han utilitzat molts noms despectius per referir-se als barcelonins i els que vivim a l'àrea metropolitana (Can Fanga, pixapins, camacos, etc.) però això espero que canviï una vegada que aconseguim la nostra autonomia.
Com seran les relacions? bones espere. Ells seguiran venint al Camp Nou o l'Estadi Cornellà-El Prat i nosaltres seguirem anant a esquiar al Pirineu ... amb normalitat.
el Magacin.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario