El rescat a la banca ha costat almenys 60.718.000 d'euros, segons ha informat el Tribunal de Comptes sobre la base de dades de tancament de 2015. La xifra és similar als 61.495.000 en què el Banc d'Espanya havia xifrat les ajudes en un informe publicat el setembre passat i que llançava que només s'ha recuperat el 5% de les ajudes financeres realitzades a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
El principal component d'aquest cost ha estat el derivat de les aportacions al capital i quotes participatives, que ascendeixen a 46.021.000 d'euros, explica el Tribunal de Comptes en el seu informe de fiscalització del procés de reestructuració bancària.
Les antigues caixes, les que més diners públics es porten
L'operació que més ha costat és el sanejament i posterior venda de CatalunyaBanc, que s'ha portat 12.676.000 dels comptes públics. Està fins i tot per sobre del que ha costat rescatar Bankia i la seva matriu BFA, que han suposat un desemborsament de 12.347.000 d'euros. En qualsevol cas, és aquesta última la que més ha centrat l'atenció en els últims anys, ja que el Govern encara posseeix una participació del 65%, de la qual s'haurà de desprendre abans de 2019.
Per darrere se situa el Banc CAM, amb un cost de 11.065 per als espanyols, mentre que Novacaixagalicia ha suposat altres 9.159.000.
Narcís Serra i Adolf Todó, antiga cúpula de Caixa Catalunya, després CatalunyaBanc, entitat que més diners públics ha necessitat (Arxiu)
No obstant això, el Tribunal de Comptes aclareix en el seu informe de fiscalització del procés de reestructuració bancària que "els recursos públics compromesos" en la reestructuració bancària com a conseqüència de les actuacions realitzades només entre 2009 i 2015 ascendeixen realment a 122.122.000 d'euros.
Al marge d'aquest import, l'Administració General de l'Estat va atorgar avals a les entitats de crèdit relacionades amb els processos de reestructuració o resolució, per un màxim de 85.965.000, encara que el saldo viu de l'única emissió sense amortitzar és de 1.059 milions.
El FROB, sense estratègia clara
El Tribunal de Comptes critica algunes de les decisions adoptades pel fons de rescat espanyol, el FROB. Entén que exceptuant dos casos no va aprovar un procediment que estableixi les regles bàsiques a aplicar en cadascuna de les vendes d'entitats de crèdit, per la qual cosa recomana que cada procés comporti "un document regulador del procés que estableixi les seves regles bàsiques".
Així mateix, demana més transparència. Recomana "un sistema de comptabilitat analítica que permeti conèixer de forma directa i immediata els recursos aplicats en cada un dels processos de reestructuració o resolució, així com els ingressos i despeses directament imputables a estos.
El FROB va realitzar estudis que havia de pagar la banca i que finalment va assimilar l'Estat
A més, el FROB va gastar 22 milions en experts independents per a l'elaboració d'informes i valoracions d'entitats, i en casos abans que aquestes sol·licitessin formalment ajuts públics. Aquesta anticipació en la contractació dels estudis s'aparta del criteri establert per llei i va provocar que els informes rebuts pel FROB (que van costar un total de 1,4 milions d'euros) fossin "innecessaris".
Sobre aquest assumpte, el Tribunal de Comptes ja va assenyalar que les pròpies normes del FROB recullen que aquest tipus d'informes de valoració havien de ser repercutits a les entitats de crèdit i, en canvi, es dóna casos en què el fons no ha repercutit aquests costos . L'explicació és que "a la vista d'un informe sol·licitat a l'Advocacia General de l'Estat", la Comissió Rectora del FROB va acordar la "no-aplicació" d'aquesta norma en les últimes ajudes públiques concedides.
El Tribunal de Comptes critica així mateix que el FROB autoritzés contractar una línia de crèdit sindicada de fins a 3.000 milions com a font de finançament alternativa en el cas que els fons de l'entitat fossin insuficients, ja que al final no la va utilitzar i ha costat durant els seus dos anys de vigència 33 milions.
El cost del FLA
El deute regional s'ha multiplicat per quatre des de l'inici de la crisi, El cost del rescat a les comunitats autònomes fins a octubre de 2016 s'elevava a 208.000 milions. Ara amb les previsions per a aquest exercici seran uns 70.000 milions més El 45% són per pagar factures a proveïdors. Fins a la data el rescat de les Autonomies ha costat a l'Estat Espanyol, cinc vegades més que el rescat de les caixes d'estalvi. L'import major i el percentatge més elevat és destinat a Catalunya
Quan Mariano Rajoy va arribar a l'Executiu es va trobar un panorama dantesc en els comptes públics autonòmiques. A finals de 2011, el dèficit va ser del 2,94% del PIB, lluny del 1,3% fixat per Hisenda. Tan sols una va complir l'objectiu de dèficit (Madrid). La caiguda de l'activitat va accelerar el recurs a l'endeutament, el que va provocar que el passiu regional es multipliqués per dos entre 2008 i 2011. Per si tots aquests factors fossin poc va aflorar una gegantina muntanya de factures impagades a proveïdors. En aquesta tessitura, el Govern va activar un pla de rescat a les autonomies, que s'ha prolongat durant tota la legislatura, i que ha tingut conseqüències positives i negatives.
Entre les primeres es va aconseguir saldar els deutes amb els proveïdors i es va donar accés als mercats a regions que no podien emetre deute. Entre les segones se situa el creixement imparable del deute, ja que tots els fons que s'han prestat per pagar a proveïdors o venciments s'han de tornar, en còmodes terminis, però s'han de retornar. El passiu de les autonomies s'ha disparat fins als 264.174.000 d'euros en el primer trimestre del 2016, fet que suposa que s'ha multiplicat gairebé per quatre des de l'inici de la crisi. D'aquesta quantitat, el 48,3% està en mans de l'Estat.
Prop de la meitat del passiu de les autonomies està en mans de l'Estat
La principal raó que justifica aquesta dependència de l'Estat es troba, precisament, en tots els fons que s'han prestat a través dels diferents mecanismes de finançament. En cinc anys, les autonomies han rebut 208.822.000 d'euros per fer front als venciments de deute, a les factures impagades als proveïdors ia un altre tipus de despeses, com les liquidacions negatives (van rebre més avançaments de diners dels que li corresponien i ara han de tornar-lo).
L'anàlisi per autonomies revela que tres d'elles (Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia) absorbeixen dos de cada tres euros que s'han prestat. Catalunya ha rebut en quatre anys més de 59.000 milions, dels quals 28.000 milions (el 47,4%) s'ha destinat a cobrir venciments. La regió presidida per Carles Puigdemont va ser la primera que va optar pels bons patriòtics (emissions de deute a particulars) per finançar-se i va aconseguir col·locar 12.726.000 entre 2010 i 2014. La resta ha servit per pagar a proveïdors (21.593.000), especialment als proveïdors sanitaris ia les oficines de farmàcia.
El perfil dels fons prestats a Andalusia i Comunitat Valenciana és diferent, ja que la meitat s'ha destinat a saldar deute comercial. En la classificació per les ajudes rebudes de l'Estat els segueixen Castella-la Manxa (12.796.000), Madrid (11.430), Balears (8.430) i Múrcia (8.175). El gruix de les ajudes rebudes també ha servit fonamentalment per liquidar impagaments amb proveïdors.
El denominador comú d'haver estat rescatat és que totes han heretat un deute tan elevat que difícilment podran tornar. Especialment significatives són les xifres de quatre regions, la deute supera el 30% del PIB. La més endeutada en termes relatius és la Comunitat Valenciana, amb un 41%, seguida per Castella-la Manxa (35,4%), Catalunya (35,1%) i Balears (30,4%). Les quatre han exigit un nou sistema de finançament autonòmic i fins i tot alguna ha anat més enllà, com Balears, que ha demanat a Hisenda que se li condoni el deute amb l'Estat pel dèficit històric de finançament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario