Professors nacionalistes s'alien contra l'espanyol

Participants de les jornades a Sitges

https://youtu.be/R--Z4uG891w

Professors nacionalistes de tot Espanya s'alien contra l'espanyol i el trilingüisme a les aules. Sindicats nacionalistes de Catalunya, València, Balears, Galícia i el País Basc es reuneixen per alertar del "persecució" a les llengües "minoritzades".

El trilingüisme a l'escola "té una intencionalitat uniformadora i centralitzadora, sempre en detriment del gallec, el basc, el català, l'aranès, l'asturià i l'aragonès, cosa que no ens deixarem imposar". Aquest és un dels punts del "Manifest de Sitges per les llengües pròpies", un document subscrit pel sindicat nacionalista català de professors USTEC i els seus correlats al País Basc, Galícia, Balears i València.

Segons aquests professors, reunits sota l'auspici de la Diputació de Barcelona, ​​"l'aprenentatge d'una llengua estrangera és un objectiu compartit, però no es poden manipular les expectatives socials sobre l'aprenentatge de llengües estrangeres amb l'objectiu de reduir l'espai de les llengües pròpies que encara no estan normalitzades ".

La "cimera" es va dur a terme els passats divendres i dissabte a Sitges i van comptar amb la presència entre el públic de membres de l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) que van qüestionar el suposat "assetjament" al català quan és llengua vehicular en detriment de l'espanyol i es van mostrar partidaris de la introducció d'una llengua estrangera en l'ensenyament. Les respostes dels organitzadors de les jornades no es van cenyir en cap cas a criteris pedagògics. Primava la política, la construcció nacional no només de Catalunya i els "països catalans", sinó també del País Basc i Galícia.

Intervenció dissident de l'AEB

La dirigent de l'AEB Ana Losada va demanar la paraula per exposar que "estic molt sorpresa perquè es considera el català una llengua assetjada quan és la llengua vehicular en l'ensenyament" i "són les persones que tenen drets, no les llengües", el que aixecar murmuris entre la concurrència. La resposta d'un dels ponents va ser que "els pares que no accepten la immersió és perquè no confien en el criteri dels professors" i que "el castellà i el català s'aprenen igual tot i el desequilibri d'hores d'ensenyament en una o un altre llengua ".

Quant als pares que han sol·licitat l'ensenyament en espanyol a Catalunya, el mateix representant de la USTEC va afirmar que "quan aconsegueixen la interlocutòria del TSJC renuncien i es penedeixen perquè s'adonen del que han fet". Va obviar les pressions, manifestacions a les portes dels col·legis i l'assetjament que pateixen les famílies i que van ser denunciades al parlament europeu.

El representant sindical valencià va abundar en què "el castellà no necessita tantes hores per al seu aprenentatge perquè els nens estan envoltats de castellà" i el basc ha mostrat la seva "sana enveja" per l'extensió del català i la "cohesió social i nacional" que això implica .

"Oligolingüismo"

Un dels intervinents de més prestigi en les jornades va ser el doctor de filologia catalana Lluís de Yzaguirre, expert en "enginyeria lingüística" i professor de la "Universitat Pompeu Fabra", que va denunciar que "l'Estat espanyol no protegeix ni el català, ni el basc ni el gallec que s'haurien d'ensenyar a tot Espanya ". A més, ha assegurat que "ja sé que l'anglès és la llengua litúrgica de l'imperi capitalista, però tenim ara la gran sort de tres-centes llengües aquí (a Catalunya) i per trobar feina l'anglès és important, però és molt més útil saber xinès, àrab o fins i tot rus. que una societat sàpiga tres llengües, que això és el que jo anomeno oligolingüismo, és una societat pobra perquè hauria de saber quaranta o cinquanta. Necessitem que la primera generació de l'escola de la república sàpiga català i xinès ".

Colonialisme i resistència misquita

També ha advertit que "els espanyols tenen claríssim que la recuperació de la llengua va associada a la recuperació de la consciència nacional. Per tant (als companys bascos i gallecs), la nostra independència us portarà problemes". Finalment, De Yzaguirre va alertar de la "col·laboració de companys nostres amb el colonialisme espanyol, que no ha aconseguit imposar el seu idioma en cinc-cents anys a la Regió dels Misquitos i que amb un fals crida a l'internacionalisme s'estiguin convertint en missioners de l'espanyol amb campanyes d'alfabetització en castellà. El castellà està arribant a regions a les que mai havia arribat i això ens hauria de fer pensar ".Proscripción de l'espanyol i 'construcció nacional'

El 'Manifest de Sitges per les llengües pròpies' mostra fins a quin punt el victimisme i el desvergonyiment dels lliberticides no tenen límits. Tot i que l'ensenyament en espanyol està proscrita des de fa dècades a Catalunya, i tot i també que tots els governs han fet els ulls grossos davant mida atemptat als drets