Un cotxe circula per la R-5, una de les autopistes trencades que revertiran a l'Estat.
A finals dels 90 amb el Partit Popular al poder, les autopistes de peatge van viure un fort impuls però les previsions de trànsit es van sobredimensionar i moltes d'elles van acabar amb problemes financers que han fet que l'Estat porti des de 2009 donant ajudes a les concessionàries amb problemes financers amb préstecs participatius de l'Estat.
Les autopistes de peatge que es troben actualment en liquidació o trencades són les quatre radials de Madrid: la Madrid-Toledo, l'Ocaña-La Roda, la Cartagena-Vera i la M-12 Eix Aeroport.
Els erronis plans economicofinancers de les diferents concessions -principalment els d'autopistes de peatge paral·leles a les gratuïtes- units als sobrecostos d'expropiacions i els modificats d'obra han minat la solvència de les concesonarias.
«Només entren en les de peatge els que s'equivoquen», ironitza habitualment l'exministra de Foment, Ana Pastor, que va intentar en va en els seus tres últims anys en el càrrec un acord amb concessionàries, creditors i constructores perquè cedissin gratis les autopistes amb lleves del 50% en el deute acumulat superior als 5.000 milions.
Qui hi ha darrere de les concessionàries?
Les societats que gestionen aquestes vies estan formades per constructores, bancs (i caixes) i operadores d'infraestructures. En molts casos, es muntava l'empresa concessionària (controlada per la constructora) i aquesta demanava a la constructora que construís l'autovia, i per pagar-li es demanava un préstec.
Així, la constructora cobrava perquè havia realitzat l'obra, i la concessionària i els bancs, en el cas que fes fallida més endavant, estaven protegits per la RPA gràcies a la qual podrien recuperar els diners invertits. El que es jugava la concessionària era únicament els seus recursos propis.
El president de Seopan, Julián Núñez, s'ha queixat per la seva banda des de 2014 en la manca d'agilitat del Ministeri de Foment per resoldre aquest problema permetent que les autopistes fossin entrant mica en mica en fallida. Aquest incideix que un dels factors del declivi va ser el cost de les expropiacions previst en 400 milions i que va acabar arribant a 2.200 milions.
Els 'fons voltor' que actualment ostenten el gruix del deute de 3.400 milions d'euros que sumen les 08:00 autopistes de peatge en fallida volen buscar una "solució negociada" per aquestes vies amb el Ministeri de Foment, que finalment haurà de assumir-les.
Per què ha de pagar l'Estat?
L'Estat té una obligació de reparar o de respondre pel dany causat pel funcionament d'algunes de les administracions. És el que es coneix com la Responsabilitat Patrimonial de les Administracions Públiques (RPA) .Són vuit empreses concessionàries que gestionen nou autopistes s'han declarat en suspensió de pagaments. Entre elles, les afectades són les radials de Madrid (La R-2, la R-3, la R-4, la R-5) juntament amb altres vies com la M-12 (l'eix de l'Aeroport de Barajas), l' AP 36, la via entre Almeria a Vera i la circumval·lació d'Alacant estan en procés de liquidació.
La Ap-7 és una de les autopistes la concessió acaba la pròxima legislatura
El mandat judicial consisteix en que abans del proper mes de juliol Foment haurà d'assumir ja dues d'elles, les R-3 i R-5 de Madrid. Aquesta cursa de fallides no només deu a la caiguda del trànsit des de l'esclat de la crisi, que ha arribat a ser un 50% inferior al previst.
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha reprès els contactes amb els creditors de les autopistes a la recerca d'un acord que faciliti el procés de liquidació i reversió a l'Estat al qual estan abocades.
Aquest cost de nacionalitzar una desena d'autopistes de peatge equival a 50 euros per ciutadà i, si el Govern no hi posa remei, suposa el 45% dels ingressos extra que preveu recaptar aquest any amb la pujada d'impostos. A l'Executiu desmenteixen que el cost que serà superior als 5.000 milions com el esgrimit per l'associació de grans constructores Seopan i el limiten als esmentats 2.100 milions, encara que l'objectiu de l'Executiu és doble. D'una banda, intentar evitar-ho o reduir-lo amb un acord en els pròxims mesos amb els concessionaris i creditors. De l'altra, buscar fórmules perquè, en cas de rescat inevitable, no computi en el dèficit de l'Estat d'aquest any per no comprometre el compromís amb la Unió Europea.
Si les autopistes haguessin funcionat, hauria uns empresaris privats que s'estarien folrant sense cap problema. Com no funcionen fiquen la mà al calaix i a pagar per tots, mentre els responsables polítics i empresaris fan palmes d'alegria perquè s'ho porten de totes formes. Una solució raonable seria tancar a la PRESÓ als polítics i empresaris responsables, cobrar-se a ells els diners i posar-les en funcionament, però a Espanya robar molt surt molt barat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario