L'anunci de Puigdemont de no concórrer a les eleccions, agafa amb el peu canviat al seu partit

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en una imatge d'arxiu

L'anunci de Puigdemont de no concórrer a unes pròximes eleccions ha agafat amb el peu canviat a PDeCAT i als partits independenristas, que veuen aparèixer molts dubtes sobre la realització del procés d'independència situat a la casella de sortida cinc anys després del 9-N, amb el sobiranisme clarament a la baixa, sense un líder a la vista que pugui aglutinar i liderar el procés d'independència. El nom del successor d'Artur Mas havia començat a guanyar pes en els últims mesos desplaçant a un segon pla a l'ex president, just en el moment que s'anuncia hora la seva renúncia a liderar una utòpica independència.

El gatillazo de la demostració preparada amb molts mesos d'antelació a la cavalcada dels Reis a Vic que tenien previst fora l'assaig general de ANC i Òmnium Cultural per a les demostracions públiques previstes fins a arribar a setembre, ha permès la visualització de greus discrepàncies entre tots dos que sumat al rebuig cada vegada més gran que genera la CUP a la ciutadania catalana que rebutja els seus constants actes de provocació i insubmissió a la justícia. En aquest moment fa l'efecte que el sobiranisme en general, ha patit un atac sobtat de vertigen.

La renúncia de Puigdemont deixaria via lliure a Junqueras el partit veu créixer les seves expectatives en les enquestes a costa de la pèrdua de vots del seu soci, pero.la previsible pèrdua de vots de la CUP que passaria de 10 a 5 diputats, faria perdre el control del Parlament a les forces secessionistes.

La renúncia del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a ser el candidat del PDECAT en les pròximes eleccions catalanes aplana el camí a Oriol Junqueras per arribar al Palau de la Generalitat. No només perquè el també vicepresident econòmic del Govern aparegui com el polític més ben valorat en les últimes enquestes publicades, sinó també perquè estimen que ERC seria la formació més votada a uns hipotètic comicis a Catalunya.

Així es desprèn dels últims sondejos publicats en diferents mitjans de comunicació. D'aquesta manera, el baròmetre publicat per 'La Razón' el 27 desembre 2016 assegura que ERC guanyaria les eleccions catalanes amb 38-40 escons, mentre que el PDECAT aconseguiria entre 20-22 diputats i se situaria com a tercera força al Parlament .

La distància entre les dues formacions encara s'agreuja més si es té en consideració l'enquesta que 'El Periódico de Catalunya' va publicar el 19 de desembre de l'any passat. Segons els seus resultats, el partit d'Oriol Junqueras sumaria entre 48 i 50 parlamentaris, mentre que l'antiga Convergència veuria la seva representació limitada a una forquilla d'entre 15-17 escons i quedaria com a quarta força de l'hemicicle.

Desconcert al PDeCAT

La nova Convergència demana no desviar l'atenció amb la carrera successòria situant com a prioritat el referèndum il·legal. Al PDeCAT, a la nova Convergència no volen sentir parlar d'altres eleccions que no siguin les denominades pel separatisme com "constituents" i que en tot cas se celebrarien 6 mesos després del referèndum independentista previst per al mes de setembre.

A això cal sumar que les últimes enquestes tant a nivell autonòmic com municipal en el cas de Barcelona reflecteixen una caiguda important del PDeCAT en intenció de vot de presentar-se en solitari sense els seus socis d'ERC. Malgrat aquesta realitat, en el partit convergent s'esforcen a vendre que això no és el que ara els preocupa. Ho ha dit aquest dissabte la coordinadora general de la nova CDC Marta Pascal que igual que altres membres del seu partit intenta allunyar el fantasma d'unes més que segures eleccions anticipades a Catalunya de fracassar finalment el seu intent de consulta rupturista.

Marta Pascal

Davant de tot això, i després que Puigdemont anunciés que no serà candidat a la presidència de la Generalitat, l'PDECAT ha preferit refredar el debat sobre l'elecció del cap de llista. La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, ha assegurat que ara "no cal que ens posem a fer aquest debat".

"No és que no hi hagi pressa, però crec que no cal confondre les coses" ha dit en un acte de partit la dirigent separatista que afegia que "quan toqui parlar de candidats perquè tenim un escenari electoral imminent es farà, ara, el present i el futur és el referèndum "l'objectiu, deia Pascal, és guanyar-lo. Tot i la nova bretxa oberta en el partit d'Artur Mas seus dirigents insisteixen que ara l'important és convèncer i ampliar la base a favor del procés rupturista i dibuixar "com seria una hipotètica república catalana" tal com insistia aquest dissabte Pascal en declaracions als periodistes a Lleida.

"Quan hi hagi un escenari electoral que sigui immediat, ja decidirem quina és la persona que ha de

La encuesta de la Vanguardia 

ERC dóna el 'sorpasso' a un PDECat assetjat per Ciutadans. Els republicans seria la força més votada a Catalunya amb 37 escons | El PSC queda per davant de CSQP

ERC aconseguiria donar el seu anhelat sorpasso al PDECat i, segons l'últim sondeig de GAD3 per a La Vanguardia, es convertiria amb 37 diputats en la primera força del Parlament, seguida de l'antiga Convergència amb 27 escons. Una forquilla entre els dos partits independentistes molt allunyada de l'empat tècnic que va dibuixar el sondeig de juny passat -realitzat abans de les eleccions generals-, quan l'avantatge d'ERC (amb una collita de 33 diputats) era de només dos punts i dos escons.

Molt a prop de PDECat se situa Ciutadans que amb 24 diputats recupera posicions respecte a anteriors sondejos. La CUP perdria la meitat del seu capital parlamentari

Una altra dada rellevant de l'enquesta que demà publicarà La Vanguardia és el retrocés de la CUP que, encara que menor que al juny, segueix sent catastròfic: els anticapitalistes perdrien ara la meitat del seu capital electoral i parlamentari, pel que retindrien únicament cinc dels 10 diputats actuals. Mentrestant, el PSC amb 15 diputats seguiria per davant de Catalunya Sí que és Pot (CSQP), amb 14 escons.

El PP català avançaria 1,3 punts i amb 13 escons completaria una ajustada franja en què els populars competirien directament amb els socialistes i els comuns per la quarta plaça del rànquing parlamentari. PPC competiria directament amb PSC i comuns.

El sondeode GAD3 ha plantejat al conjunt d'electors un panell amb diversos candidats possibles del partit que ostenta actualment la presidència del Govern, el PDECat, i el resultat és inapel·lable. Un 35% dels consultats s'inclina per Puigdemont, davant Artur Mas (10,3%), Santi Vila (3,9%) o Neus Munté (3,3%).

No obstant això, més significatiu encara és el suport que la candidatura de l'actual president collita entre l'electorat sobiranista. En concret, el 65% dels que tenen intenció de votar a PDECat en les pròximes autonòmiques aposta per Puigdemont com a candidat a la reelecció, una xifra que arriba al 60% entre els electors d'Esquerra, tot i que cau al 27% entre els de la CUP , que estan molt dividits entre l'actual president, el conseller Vila o qualsevol altre que no sigui Mas. De fet, Puigdemont s'imposa fins i tot entre els votants de Catalunya Sí que és Pot (aquí amb un 34% de suports).

Valoració i coneixement dels líders polítics (LVD)

Per la seva banda, la candidatura de l'expresident Mas tot just suscita el suport del 20% dels votants del seu partit o d'Esquerra, Entre la resta d'electors, cal destacar que els del PP i el PSC (aquests últims per estret marge davant de Mas , encara que en tots dos casos amb xifres minses) prefereixen a Puigdemont, mentre que els votants de Ciutadans s'inclinen més per Santi Vila (17%) que per l'actual president (14%).

Aquestes preferències es produeixen en un context de gradual millora de les percepcions sobre la situació política i econòmica i, sobretot, d'un creixent optimisme sobre la seva evolució futura a un any vista. D'acord amb les dades de l'enquesta, i a diferència de juny passat, són majoria els que confien que la situació econòmica i, sobretot, la política seran millors dins d'un any.

Així mateix, l'avantatge de Puigdemont com a candidat a la reelecció coincideix amb una visible millora de la valoració de la seva gestió al capdavant del Govern. Si en el sondeig de juny passat només un 26,4% dels consultats jutjaven positivament la seva executòria (enfront de gairebé un 38% que ho feien negativament), ara la correlació seria al revés. Més del 40% aproven la gestió del president, mentre que les opinions negatives han caigut més de quatre punts (al 33%). Paral·lelament, i potser com un signe de certa polarització, la xifra dels que jutgen regular l'actuació Puigdemont ha baixat en gairebé dotze punts.

En canvi, les opinions sobre la gestió del govern català han empitjorat lleugerament. El sondeig de juny passat registrava un atapeït empat entre les opinions positives (33,6%) i les negatives (33,5%). Per la seva banda, l'enquesta de gener s'incrementa en gairebé dos punts les percepcions que consideren regular la gestió de l'actual Govern de Junts pel Sí i registra un lleu avantatge de les opinions negatives (36,7%) enfront de les positives, que també augmenten però es queden en un 35,1% dels consultats.