Així malviuen a França els últims pistolers d'ETA

No tenen diners, canvis continus d'allotjament, no usen telèfon ni internet per por, venda d'armes -i de vegades droga- per mantenir-se, abunden les desercions

Els pocs etarres que encara segueixen en la clandestinitat a França viuen com poden, sense diners, sense refugis segurs, amb temor constant a estar vigilats, havent de vendre fins i tot alguna de les seves armes, ia sobre amb un degoteig constant de desercions. Són les dades que han comprovat els serveis d'intel·ligència, que segueixen molt de prop la seva activitat.

Un dels seus principals problemes és la falta de fons, perquè des que va desaparèixer l'anomenat 'impost revolucionari' no han trobat una altra font de finançament i el 'matalàs' s'ha acabat. Segons expliquen a El Confidencial Digital fonts dels serveis d'informació antiterrorista, els etarres "passen pel seu pitjor moment econòmic".

ETA està en les últimes

ETA està en les últimes. Els pocs membres que encara li queden a la banda "malviuen" a l'espera que l'estructura quedi definitivament dissolta, cosa que es produirà irremeiablement un cop es produeixi el lliurament de totes les seves armes.

Des que la banda va anunciar la fi de la seva activitat armada, l'intens setge policial a què han estat sotmesos els ha deixat "reclosos" en petites localitats del sud de França, i havent de canviar de lloc cada poc temps per por de ser localitzats.

La situació

La informació de què disposen els serveis d'intel·ligència, obtinguts de les vigilàncies a què estan sotmesos els membres d'ETA a França, ofereixen, en resum, la següent radiografia de la situació actual a la banda:

--En total, comptant amb els seus col·laboradors externs, la banda no supera els 50 membres. Els que pertanyen a l'estructura pròpiament dita amb prou feines arriben a 20. I el nombre dels que "saben matar" és encara menor.

--Viven en diversos pisos per tot el País Basc francès. En petits apartaments, o amagats per famílies afins al moviment. La xarxa de pisos 'francs' de què disposen és cada vegada menor, i les rotacions entre un i altre són contínues.

--S'han produït desercions. Segons aquestes fonts, en els últims anys ETA ha perdut la pista d'alguns col·laboradors estrets, i fins i tot membres de la seva pròpia estructura. Es atribueix a desercions. Antany haurien estat perseguits, però ara no hi ha capacitat operativa per castigar-los.

--No tenen diners: se'ls ha acabat el fons que havien anat guardant procedent de l'anomenat 'impost revolucionari'. La fi de les operacions terroristes va disminuir considerablement la despesa 'ordinari' de la banda, però cinc anys en la clandestinitat han esgotat els 'estalvis'.

Venda d'armes i fins de droga

--Han recorregut a la venda de material, d'armes, i en algun cas fins de drogues. Les fonts consultades detallen que en els últims anys s'han registrat vendes d'armes -pistolas, sobretot- en el mercat negre. Els compradors expliquen-van ser posteriorment detinguts. A més, s'ha detectat cert detall amb drogues, principalment amfetamines, cocaïna i haixix, que els ha servit per sobreviure.

--Psicosis a l'hora de comunicar-se mitjançant dispositius electrònics. Els serveis d'intel·ligència destaquen que ETA sempre ha estat molt curosa amb les seves comunicacions, sabedors de les escoltes a les que s'han vist sotmesos. No obstant això, en aquests últims cinc anys ha augmentat entre els seus membres la "psicosi d'estar sent escoltats". Per això, han abandonat les comunicacions per internet i telèfon, i estan recorrent a vells mètodes, com la reunió personal a hores intempestives en llocs allunyats de l'enrenou.

--Desesperación entre els més joves. Entre els últims a unir-se al moviment es constata certa "desesperació" davant la idea de viure la resta de la seva vida en la clandestinitat i en aquestes difícils condicions.

--Hi ha un cert moviment intern que no està del tot d'acord amb l'anunciada lliurament de les armes. No obstant això, és "molt minoritari" i està perfectament controlat per part de la cúpula de la banda.

A tot això se suma que no poden acostar-se als zulos on tenen el seu arsenal d'armes perquè saben que poden estar controlats. De fet ho estan, tal com es va explicar en ECD: el CNI té localitzats tots els dipòsits d'armament d'ETA.