Jordi Pujol Ferrusola, quan es dirigia a declarar davant l'Audiència Nacional al novembre de 2015
La clan Pujol Ferrusola està cada dia més acorralada en la investigació del jutjat central d'instrucció número cinc de l'Audiència Nacional. Dues noves filtracions de la investigació de la UDEF vénen a engrossir les evidències sobre el major saqueig de les arques públiques dels darrers segles a casa nostra
Els últims toms del sumari lliurats a les parts, als quals ha tingut accés ABC, analitzen, entre altres aspectes, un subcompte de Josep Pujol Ferrusola a l'entitat andorrana Andbank, en concret la AN81756.
Entre els anys 1993 i 2000 aquest compte va registrar ingressos en efectiu que ascendeixen a més de 204 milions de pessetes, la divisa a la qual corresponen la major part dels moviments. Van ser 69 «moviments d'entrada» per assolir els 1.231.723 euros en, cal recordar, un subcompte de només un dels set germans Pujol Ferrusola. I el que és més important: «Els fons de què s'ha nodrit aquest subcompte tenen un origen desconegut, sense que hi haja justificació mercantil dels mateixos», sosté un informe de l'Udef incorporat a la causa. Tot el període analitzat, 1993-2000, només va conèixer un president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, de manera que tot apunta que els ingressos en metàl·lic corresponen al pagament de comissions il·legals als fills del «president» a canvi de favors polítics.
Hi ha una dada important que cimenta aquesta hipòtesi, que tot el clan formava part del repartiment del botí: «S'ha apreciat que efectivament hi ha una correlació entre les dates d'ingressos, com amb les quantitats ingressades, ja que s'ha observat que en determinades dates gairebé tots els germans ingressen una mateixa quantitat de diners ». L'informe apunta que «es podria estar davant d'una actuació coordinada a l'hora d'ingressar quantitats en efectiu en aquests comptes andorranes».
A més, entre l'abundant documentació incorporada al sumari, els agents de la Udef citen un manuscrit que ja havia estat analitzat en un informe policial previ. Es tracta d'un fax que va enviar el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, al seu gestor de la banca andorrana amb data 20 de març de 1997. En el manuscrit, «Junior» ordena transferir a cada un dels seus sis germà quatre milions de pessetes, esmentant-un a un: Josep, Marta, Oriol, Oleguer, Pere i Mireia. D'aquesta manera «s'ha observat un clar repartiment monetari entre tots els germans». Jordi Pujol Ferrusola donava instruccions per moure 75 milions de pessetes: els 24 transferits als seus germans, 23 que s'enviarien a Credit Andorra i 28 per «deixar-los» en el compte.
Tornant als ingressos en el subcompte de Josep Pujol Ferrusola, al qual fonts policials definien com el més intel·ligent del clan (va ser l'últim a ser imputat), no guarden periodicitat ni quantitats fixes.
Sense periodicitat fixa
El primer és de quatre milions de pessetes, que van ser lliurades al banc l'1 de febrer de 1993. Dos anys després, el 18 d'abril de 1995, va ingressar en metàl·lic 10.080.000 pessetes (més de 60.000 euros). Els ingressos es van anar succeint, amb un any especialment lucratius, 1996, període en el qual es van succeir 7 lliuraments d'efectiu metàl·lic entre febrer i desembre. Les majors van ser 23.950.000 pessetes i 20.600.000 pessetes al juliol i agost.
Els agents de la Udef, gràcies a les dades de la comissió rogatòria arribada d'Andorra, han pogut comprovar com els diners en efectiu entrava en el compte i era sotmès a una operativa gairebé frenètica, amb «contínues inversions a curt termini i recuperacions de les mateixes ».
La investigació al clan Pujol es va precipitar després que el pare de la família confessés al juliol de 2014 que va ocultar durant més de trenta anys uns fons a Andorra. Les sortides de fons de l'esmentat compte ascendeixen a més de 2,8 milions d'euros per tres vies: disposicions d'efectiu, «transferència banca andorrana» i »transferències internes».
D'altra banda, Josep Pujol Ferrusola va signar un préstec de 900.000 euros a l'any 2009 amb un particular, Jorge B.L., document que els investigadors consideren «fictici, ideat per blanquejar la quantitat descrita en el préstec». El motiu és que Josep Pujol va extreure del seu compte quantitats imilares en metàl·lic, que van poder retornar en forma del citat préstec, presumptament blanquejades.
La confessió de Pujol
La investigació al clan Pujol es va precipitar després que el pare de la família, l'expresident de la Generalitat durant 23 anys Jordi Pujol, confessés al juliol de 2014 que va ocultar durant més de trenta anys uns fons a Andorra, que ell va justificar com una herència del seu pare Florenci.
Després d'aquella confessió, alguns membres de la família van abonar 3,1 milions d'euros a Hisenda per en teoria regularitzar la seva situació, uns pagaments que només cobrien una part de totes les suposades quantitats defraudas. No van ser tots: només la mare, Marta Ferrusola, i quatre fills del clan: Marta, Mireia, Pere i Oleguer. Oriol, l'últim citat en la investigació sobre la fortuna, s'havia portat el seu part en metàl·lic abans que els seus germans van donar aquest pas, raó per la qual ell no va aparèixer en un primer moment, segons una interlocutòria del jutge. El magistrat indaga l'origen sospitós de la fortuna del clan, desconfia de l'explicació familiar i tracta de demostrar que van recaptar comissions il·legals.
En el citat informe, que consta en el sumari del 'cas Pujol' que investiga el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, a què ha tingut accés Europa Press, es vincula a Agramunt amb la societat anònima constituïda a Costa Rica en 2010 Blueshield Capital Group, creada segons els investigadors "per tal d'ocultar, convertir o transferir els béns o guanys de les presumptes activitats delictives de Jordi Pujol Ferrusola i el seu entramat familiar".
Els Pujol anaven amb helicòpters de la Generalitat a Andorra,
La Policia investiga l'adjudicació durant anys a l'empresa Cat Helicopters del Servei Català de Trànsit de la Generalitat a partir d'un denunciant que afirma que se li donaven els contractes per sistema i que en "múltiples ocasions" els seus helicòpters van traslladar a algun membre de la família Pujol a Andorra. El que es desconeix si van ser utilitzats per traslladar les saques de diners que solien ingressar a la banca andorrana.
En un informe contingut en el sumari del cas Pujol, a què ha tingut accés Efe, la UDEF sospita que aquesta adjudicació (se li va atorgar aquest servei durant diversos anys, el 2006 per primera vegada, i també serveis forestals) es va fer de forma irregular i per això la Policia demana al jutge José de la Mata que reclami a la Generalitat aquests contractes.
La declaració d'aquest denunciant, que va ser soci del propietari de l'empresa d'helicòpters, no és l'únic indici que fa dubtar d'aquest contracte, sinó que la UDEF ha trobat també una operativa de "préstec fictici" de 900.000 euros que el propietari de Cat Helicopters, Jorge Barrigón, va fer amb Josep Pujol, fill de l'expresident català.
El suposat préstec ho va fer Josep Pujol a Barrigón a final de 2009 i al principi de 2010 l'empresari va tornar, de manera que el fill de Jordi Pujol va obtenir, segons la UDEF, un benefici de 195.000 euros derivat d'un interès del 21%, cosa que, segons la policia, indica "la possibilitat que estem davant d'un préstec fictici ideat per blanquejar la quantitat descrita en el préstec".
També l'informe de la UDEF surt que el primogènit de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, Jordi Pujol Ferrusola, hauria utilitzat per amagar els diners de les seves presumptes activitats delictives a un testaferro, Vicente Luis Agramunt, que el 2013 va crear una societat "que va ser utilitzada per dur a terme operacions de rentat de fons procedents del narcotràfic a gran escala ". Així ho reflecteix un informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) del que la Fiscalia Anticorrupció té coneixement des de gener de 2015.
No hay comentarios:
Publicar un comentario