El final polític d'Artur Mas. (I ell no s'ha assabentat)

Artur Mas, a Rac1, via streaming

Aquesta setmana ha parlat Jordi Montull i ens ha explicat el procediment utilitzat per saquejar la caixa pública. Fèlix Millet ha ratificat tots i cadascun dels detalls. Si Fèlix Millet parla, cauen Daniel Osàcar i CDC, però si Daniel Osàcar parla caurà Artur Mas i amb ell tot el "pruses" com un castell de cartes. La clau no és Montull ni Millet, la clau és Daniel Osàcar .. només és qüestió de temps. Molts a Catalunya encara no s'ha assabentat, (o no volen assabentar) .Aquesta setmana després de 38 anys a Catalunya s'ha consumat el fi polític de Convergència i amb el tot allò que es pogués relacionar amb la seva vida anterior.

Avui ha comparegut Artur Mas a RAC1 i ha assegurat que Millet, Montull seva filla i altres empresaris que van passar per la caixa de Convergència, menteixen. Que ho del 4% no és cert. Artur Mas encara no s'ha assabentat que és un difunt, com caurà el seu successor Puigdemont, com caurà Homs i tots i cadascun dels seus col·laboradors durant aquests llargs anys.

"Si realment hi havia comissions, s'han d'analitzar les adjudicacions d'obra pública. ¿I sap per què no s'analitzen? Perquè saben que estan ben fetes", ha afegit Mas, que ha considerat que tant els acusats com a la fiscalia els interessa aquesta versió dels fets. A Millet i Montull, que "intenten penjar-li el mort a un altre", per no anar a la presó, i a la fiscalia, per apuntalar la seva "teoria". Així mateix, Mas ha tornat a posar la mà al foc per Osàcar: "Entre el que pugui dir Osàcar, persona absolutament honorable, i el que diguin altres persones que van treure diners per lucrar-se ells i que ara van a salvar-se al preu que sigui. .. jo crec Osàcar ". Almenys fins que canti.

Artur Mas, aquell home que deien que prometia, sembla que ha oblidat que a la vida pública no tot s'hi val. Fa més de trenta anys que el seu sou mensual ve dels diners de tots. Quan una persona exposa la seva vida --perdó, la seva forma de vida-- als diners públics, ha de ser conscient que els límits de les seves futures actuacions vénen en certa manera marcats pels seus usos previs. Pel públic, com és lògic, no hi ha excuses. El públic ha de ser sagrat, i com a tal, que participa ha de complir unes normes no sempre escrites.

L'expresident, amb clars problemes d'autocontrol, veu el seu torrasses caure. Algú que va posar al foc la seva veritat va a veure en els propers dies com tot el seu muntatge desapareix. Es va dur per davant un partit, una oposició, un govern; qui sap si té la força mental per, com últim mohicà, arribar fins al final. Ha tingut oportunitats per immolar-se en públic. Però Mas és un covard. Un polític acomplexat, ple de dubtes, pressionat per les seves mentides i, pitjor encara, per la seva poca capacitat d'assimilar el seu fracàs com a polític i com a persona.

Qui destrossa un país, que va despòticament tracta a uns ciutadans, qui menteix sense pudor no mereix el mínim respecte. Els diners públics està per servir, no per ser servit. Qualsevol en la seva vida privada pot tenir les seves idees, pot tenir els seus errors, fins les seves manies i els seus odis. Però quan unes idees personals són sufragades per uns diners de tots, hi ha un límit imperdonable. Al final, el suïcidi polític d'aquests dies d'Artur Mas es convertirà des de dimecres a més real del que alguns pensen.

Algú especial, algú amb caràcter com Artur Mas, està ara assetjat pels seus propis pors a emmalaltir, ha emmalaltit de tal manera que cap sortida sembla digna per a un personatge tan mediocre que fins ara ha aconseguit arrossegar després de si a tant il·lús. Tota una forma mafiosa de governar Catalunya basada en la falsedat i en la mentida. Mas ara ja no té qui li miri, però va recordar aquest dimecres, va ser el seu pitjor dia de la seva vida política.