Ada Colau
L'okupació d'immobles s'ha convertit en un greu problema en els darrers anys a causa, sobretot, de la ineficiència i lentitud dels òrgans judicials per resoldre aquests casos, tipificats en el Codi Penal com un delicte d'usurpació de la propietat privada, i al suport o, com a mínim, la inacció que han protagonitzat tots els partits polítics en aquesta matèria.
El nombre d'okupes s'ha disparat a Espanya, després multiplicar-per set durant la crisi, segons mostren les dades oficials. Així, les sentències condemnatòries per usurpació han passat de tot just 488 en 2008-3278 en 2015. I aquesta xifra segueix creixent. Catalunya és una de les comunitats en què aquest tipus de delictes estan tenint una major incidència. En concret, destaca el cas de Barcelona, amb un increment del 66% des que governa Ada Colau, antiga dirigent de la Plataforma antidesnonaments (PAH) i ferma defensora de l'okupació d'edificis i habitatges.
Les dades que manegen els tècnics municipals apunten que el 2015 havia 642 cases i immobles okupats a la Ciutat Comtal mentre que el primer semestre de 2016 es va tancar amb 1.065 casos, tal com va avançar Lliure Mercat. A més, aquest fenomen poc o gens té a veure amb un presumpte problema d ' "emergència social" pel qual famílies en situació de desemparament recorren a aquest pràctica delictiva per no quedar al carrer i sí molt, però, amb l'activitat de màfies i organitzacions criminals que han fet de l'okupació un dels seus grans negocis, tal com reflecteix la Vanguardia aquest dimarts,
"Aquí visc jo". Així és com un jove dominicà deixa clar que aquest habitatge està okupada per ell en un bloc nou de pisos de la carretera de Montcada, a Terrassa (Barcelona). I com ell, la resta de veïns. La forma d'aconseguir un d'aquests apartaments a estrenar consisteix a pagar a la màfia entre 500 i 1.000 euros per les claus.
A Catalunya operen diverses bandes organitzades que es dediquen a buscar pisos buits a internet o en els registres de la propietat, especialment si pertanyen als bancs, ja que les entitats financeres triguen més a reaccionar i quan volen treure al okupa, en moltes ocasions per la pressió de la resta dels veïns, acaben pagant una bona compensació econòmica perquè es vagi. I és que ser okupa s'ha convertit en un xollo: només es van a canvi de diners o d'un altre piso.Nunca surten perdent.
Curiosament, els ajuntaments que han elaborat un cens d'habitatges buits són els que pateixen més aquest tipus de pràctiques, ja que faciliten el treball a aquest tipus d'organitzacions. Els pisos buits són okupats de forma massiva i, ja que, posteriorment, els legítims propietaris -bancs, si majoria- han de compensar els seus okupants perquè es vagin, s'agreuja l'efecte crida, generant importants problemes de convivència al barri .
El lucratiu negoci dels okupes
En el citat edifici okupa de Terrassa, per exemple, tots els nous inquilins havien rebut la visita d'un mediador. Què demanen vostès? "Doncs depèn, diners si la suma que ens ofereixen és interessant, o un lloguer social si ens podem quedar aquí, perquè realment la casa ens encanta i serà difícil trobar un pis nou millor que aquest", afegeix un. La seva situació no és de vulnerabilitat: treballa en un restaurant i fins que va comprar la clau vivia amb els seus pares.
Però aquest problema no és exclusiu dels bancos.Cada vegada són més els particulars que són víctimes d'aquest delicte gràcies a la inoperància de la Justícia i de la inacció dels poders públics. Nombrosos propietaris han perdut el seu habitatge perquè, de la nit al dia, algú entra d'una puntada.
En l'últim any i mig Sandra Rodríguez Loreto, la presidenta d'una comunitat de veïns d'un barri obrer de Terrassa, lidera una batalla amb tints èpics contra els okupes del seu edifici. Dels set inquilins que van arribar a viure il·legalment, només en queda un, però no baixa la guàrdia. Costat de la resta de veïns intenta que sempre hi hagi un guàrdia a l'edifici per si es produeix un nou intent d'okupació, continua el reportatge. Fins i tot comparteixen un grup de WhatsApp en el qual es alerten de qualsevol soroll desconegut. Als estranys que treuen el cap per aquesta escala se'ls sotmet a tota mena de preguntes. No es fien de ningú.
"Ens ha costat moltíssim que es vagin i ara no consentirem que tornen a convertir-se en els nostres veïns gent que ni sap conviure, ni vol, ni estan en situació precariapara ocupar un pis per la cara", assegura la presidenta. El seu bloc il·lustra la situació de molts altres immobles a Catalunya. Tot va ser molt ràpid. "Algú devia saber que la finca estava buida i era propietat d'un banc perquè en pocs dies, quan ens vam voler adonar, tots els pisos per vendre van ser okupats", recorda Sandra.
La dona que es va fer amb el primer primera va pagar 600 euros per la clau. En el preu estava inclòs l'enganxi il·legal a la llum. Una quantitat semblant va abonar l'inquilí que va okupar el primer quarta, encara que en aquest pis ja són cinc persones a les que s'han revenut les claus. "L'últim explicava tot seriós que la casa era seva, que l'havia comprat per 95 euros", recorda Sandra amb humor, tot i que en aquest moment li bullia la sang d'impotència. "El nostre problema no era que visquessin per la cara, sinó que mai es van comportar com a veïns. No sentien empatia per la finca i entre uns i altres van destrossar els espais comuns. Per no parlar dels sorolls, els crits, la moto estacionada al replà ... Un malson ".
Després de la incansable insistència de Sandra, el banc propietari de l'edifici, BBVA, va designar un mediador perquè negociés amb els okupes. "Els han anat pagant perquè s'anessin" Quants diners? "Ni idea, però cap es va anar plorant, al contrari. Segur que ja estan en un altre dels pisos que es poden okupar comprant una clau. Fins que els tornin a pagar per anar-se'n d'allà", relata la presidenta, que insisteix que els okupes que van viure en la seva comunitat no eren persones sense recursos, sinó "penques consumats que han trobat en l'okupació social una forma de viure del conte i aconseguir uns diners fàcil cada vegada que els fan fora". De fet, fins a l'Administració Pública està patint les conseqüències, ja que la Generalitat de Catalunya té 320 habitatges socials okupades.
Colau protegeix els okupes
Fins a tal punt està arribant la situació que estàs triomfant alguns negocis antiokupa. Una altra dada permet ajudar a entendre millor aquest problema cada vegada més assentada en alguns municipis. En els últims tres anys, l'empresa STM Seguretat Integrada ha passat de ser una important serralleria a instal·lar mig centenar de portes antiokupes al dia tan sols a Catalunya.
I el mateix passa amb Desokupa, un negoci que ha posat en marxa l'exboxejador Daniel Esteve Martínez a Barcelona per dissuadir els que okupanedificios sencers o habitatges a què es vagin. En una entrevista aEl Món, Esteve admet que rep una mitjana de "70 trucades al dia" .Cobra uns 4.000 euros més IVA per actuació, tot i que la quantitat final varia en funció de la dificultat i al valor de la propietat.
El seu objectiu és "aconseguir que abandonin una propietat que no els pertany". Si no van ràpida i voluntàriament, "com sol passar perquè ens tenen terror", les ordres d'Esteve esperen a que abandonin la propietat. Llavors, com "agents de seguretat amb identificació i amb escriptures a la mà", canvien els panys i asseguren les finestres. "Vam gravar en vídeo cada actuació. Cap és il·legal. No coaccionem a ningú", insisteix.
Encara Desokupa va començar a Barcelona, ja són presents a la Comunitat Valenciana, Canàries, Madrid i Aragó. En l'actualitat, reben unes 2.000 trucades al mes sol·licitant informació sobre els seus serveis, 67.000 visites al seu web cada tres mesos i un percentatge de resolució de casos del 100%. Esteve recalca que no desallotgen famílies amb nens ni a aquells que viuen en un habitatge per necessitat manifesta. "Anem en contra de les màfies, de grups organitzats, molts trafiquen amb drogues, les queatentan contra famílies que són propietàries d'una propietat ... Que han estalviat tota la vida per tenir un segon habitatge, que ¡és seva!", Diu .
L'Ajuntament de Barcelona, però, pretén evitar aquest tipus de desallotjaments legals, fent ús de la Policia Local. Colau ha dictat el procediment "Desallotjaments privats en béns immobles" sobre com ha d'actuar la Guàrdia Urbana davant desallotjaments d'okupes entre particulars per via extrajudicial, i preveu que en aquests casos s'impedeixi el seu desallotjament. El món al revés ... Delinqüents protegits pels poders públics i gent honrada indefensa davant aquest tipus de delictes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario