domingo, 12 de marzo de 2017

Carta d'un ciutadà de Barcelona a Puigdemont


Val la pena llegir-la per adonar-se de la realitat de tot el que està passant a Catalunya ...

Resultado de imagen de puigdemont cataluña

La Història no perdona mites: Sóc un barceloní de 30 anys que, com la meva generació, va créixer amb el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, l'Arare, Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, "Retorn al Futur "... Vèiem la predicció del temps a la TV 3, amb els dibuixos de sols i núvols sobre un mapa dels Països Catalans.

A l'escola ens explicaven la història de les quatre barres, pintades per l'emperador franc amb la sang de Guifré el Pilós sobre un escut o tela de color groc-daurat: així va néixer la nostra bandera (la Senyera).

Els diumenges al matí ballàvem sardanes a la plaça de l'Església, i donava goig veure en un mateix cercle als avis i els néts, agafats de la mà. Per Nadal fèiem cagar el "Tió", i posàvem un "caganer" amb barretina al Naixement.

Així, gaudíem d'una autèntica Nadal catalana com Déu mana. A la primavera agafàvem les Xirucas (xiruques, marca de calçat], i ens anàvem als nostres Pirineus a gaudir de les nostres muntanyes i serres, a casa nostra.

Celebràvem la "Diada", amb ànim de no oblidar-nos de la derrota del nostre poble contra Felip V i els espanyols. Som un poble treballador, amb caràcter, diferent de la resta. Tenim la Caixa, el RACC, els Mossos d'Esquadra i els Ferrocarrils Catalans. Què més volem? Doncs volem, volem, volem ...

Però la veritat no es pot amagar sempre. Et vas d'Erasmus a Londres, i descobreixes que hi ha vida fora del nostre petit planeta català. Que també hi ha treballadors amb caràcter en altres territoris. Que la Caixa no és tan important, si es compara amb el Comercial Bank of China. Que només una ciutat com Xangai té 20 milions de persones (tres vegades tot Catalunya).

Descobreixes la veritat: que això de les quatre barres de Guifré el Pilós només era una llegenda, un mite, sense fonament històric. Ni Guifré va ser contemporani de l'emperador, ni s'usava l'heràldica en aquest segle. A més, fins a la unió amb Aragó, l'emblema dels comtes de Barcelona va ser la creu de Sant Jordi (una creu de gules sobre camp de plata).

Descobreixes que la sardana la van inventar a l'any 1817. Va ser un tal Pep Ventura, que tampoc es deia Pep sinó José, nascut a Alcalá la Real, província de Jaén, i fill d'un comandant de l'Exèrcit espanyol.

Es la van inventar, perquè no podia ser que la jota de Lleida o del Camp de Tarragona fos el ball nacional. I tampoc podia ser-ho el ball denominat "El Españolito". Per això es van inventar la sardana al començament del segle XIX: per crear una identitat nacional inexistent fins aleshores. La sardana, un altre mite.

Descobreixes que el 1714 no hi va haver cap guerra catalana-espanyola, que Catalunya no va participar en cap derrota bèl·lica. Va ser una guerra entre dos candidats a la Corona d'Espanya, vacant des de la mort de Carles II sense descendència: entre un candidat de la dinastia dels Borbons (de França) i un altre de la d'Àustria (de terres germàniques).

En tots els territoris de la Corona d'Espanya hi va haver austracistes i borbònics: per exemple, Madrid, Alcalá i Toledo van lluitar al mateix bàndol que Barcelona. No va ser, com intenten vendre-ho, una guerra de secessió, sinó de successió: cap bàndol va aspirar mai a trencar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, ni la separació de Catalunya. La Diada, un altre mite.

Descobreixes que el "Caganet" del pessebre és una "tradició" que no es generalitza fins al segle XIX, com la sardana. I que el "Tió" és una altra milonga identitàries i absurda. El Nadal catalana, un altre mite.

T'adones que [els nacionalistes] ens han pres el pèl. No ens han educat, sinó adoctrinat. Que ens han alimentat, sense adonar-nos, d'una "ideologia total" que es troba per sobre de tot i de tots. El abasta tot: permet trepitjar el dret de les persones, modelar la Història al seu gust, i determinar què està bé o malament.

T'adones que [els nacionalistes] ens han adoctrinat a través de mites, llegendes, mentides. Que han construït o falsejat una realitat, per tal de fonamentar la seva ideologia. Intentaré poc a poc anar comentant aquests mites. Demano ajuda i la col·laboració de tots, per mirar de trobar altres mentides. Així, [els catalans] ens podrem alliberar d'aquests mites, i ser lliures de veritat.

Està clar que això de viatjar, és per a alguns, una estupenda vacuna contra l'estupidesa i el aldeanisme.

3 comentarios:

  1. Nomès manca un detall: el número del carnet de militant del PP o C's que tens.

    ResponderEliminar
  2. i els mites, tradicions i sentiments dels altres països de què et penses que estan fets? i si creus que la mida, població, kilòmetres, fons bancaris, etc. són més importants que la qualitat?. Aquest discurs és fàcil, potser tant fàcil com el dels nacionalismes abrandats. No te'l compro! Gràcies!

    ResponderEliminar
  3. D'acord però per si no ho sabies no es diu El Nadal catalana o sigui que NADAL EN CATALÀ MAL ET PESI ÉS masculí EL NADAL i millor NADAL sense "el". De quina tradició vens tu?

    ResponderEliminar