Ahir es va complir un altre acte de la cerimònia d'investidura de Rajoy no per previst va ser menys interessant. Al es va poder visualitzar en la intervenció d'Antonio Hernando el gir de 180 graus realitzat pel PSOE. Tal com estava previst, Rajoy va perdre ahir la votació però va guanyar en tots els debats en el cara cara per finalment sortir investit president dissabte que ve.
Eradicada l'única possibilitat que s'havia obert a Espanya de desembussar de veritat la situació d'interinitat que formalment arrossega des de fa gairebé un any -la convocatòria d'unes terceres eleccions en què tots els sondejos ja auguraven una majoria absoluta al PP ia ciutadans-, assistirem aquest diumenge a la investidura de l'esperpent. No altre qualificatiu mereix un Govern que no va a estar en mans de qui el presideix sinó en mans del principal partit de l'oposició, que, a sobre, actualment està escapçat i sota la direcció d'una gestora.
Assistim a la investidura d'un president al qual només dóna suport a una minoria del Legislatiu gràcies a l'abstenció d'un partit que no vol arribar a cap classe d'acord amb el Govern i que tan sols ha evitat que hi hagi a Espanya un Govern que pugui veritablement governar .Amb l'abstenció del PSOE a les iniciatives del Govern, Rajoy pot governar els quatre anys de legislatura tot i tenir en contra a la resta de l'oposició, inclòs Ciutadans.
Només diversos centelleigs van animar aquesta llarguíssima cerimònia, a part dels plors cada vegada mes entendridors de Francesc Homs i els independentistes catalans assetjats per la justícia i els tall etarres que no saben si seguir atiat a guadias civils o començar a demanar clemència, va destacar el teatre muntat per Pablo Iglesias i els antisistemes de Podem. Mentre negava vehementment estar darrere de les manifestacions convocades a les portes de la cambra baixa per intimidar els diputats i els votants, Podem desenvolupava el seu propi Envolta el Congrés des de dins del mateix hemicicle, cosa mai vista des d'aquell altre Pablo Iglesias que prometia seguir la legalitat quan li convingués i superar-la si ho estimava oportú.
Van abandonar la càmera simulant indignació per un comentari de Rafael Hernando, després d'haver acusat a tots els polítics assistents de delinqüents, per tornar als cinc minuts per votar ja que en cas contrari, haguéssim tingut investit Rajoy de manera imprevista en el primer envit . Esglésies i Podem no han anat la Parlament per parlamentar, i no parlem ja de dur a terme una tasca legislativa: està clar que la seva intenció és organitzar tots els numerets possibles perquè es reflecteixin en les televisions i fer veure que són l'oposició, quan en realitat són la part grotesca d'un joc polític del qual es van a situar-se voluntàriament al marge.
Rajoy s'ha enfrontat a les barbaritats del podemita i, com ja va fer en la sessió de finals d'agost, s'ha limitat a tractar de desbaratar els missatges d'Esglésies amb la ironia i el sarcasme. És just reconèixer a Rajoy que en aquest terreny del sarcasme es mou amb molta habilitat i, probablement, amb molta efectivitat des del punt de vista partidista, però d'un president en funcions que vol tornar a ser-ho durant quatre anys més té una responsabilitat institucional que no es pot defugir i, en lloc de pensar en el resultat del debat com si es tractés d'un partit de futbol, de plantar cara a aquells que carreguen contra la democràcia i no deixar que aquesta defensa en les mans d'un parlamentari de tan baix nivell com Rafael Hernando que va tenir en aquest moment l'oportunitat d'aniquilar parlamentàriament a Esglésies
No hay comentarios:
Publicar un comentario