https://youtu.be/nKUEzBoIt78
https://youtu.be/x0YXvW7bvNM
El viatge del president Puigdemont a Madrid per la seva conferència en un esmorzar a l'hotel Villamagna davant altes personalitats de la vida política econòmica i judicial del país, posa en relleu la gosadia que mou el moviment separatista quan no ha tingut millor ocurrència que convidar al futur Govern de la Nació a negociar la data, les condicions i la pregunta de la nova consulta secessionista, quatre dies, aprofitant la interinitat del govern central, després de reiterar el seu menyspreu a l'ordenament jurídic amb la convocatòria d'un nou referèndum il·legal per a setembre de 2017 .
La raó de la urgència presidencial sembla respondre a la necessitat de guanyar repercussió, expectació i polèmica amb el nou repte expressat en la moció de confiança mitjançant les lleis de desconnexió i el referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya promès per al proper 2017. Fer-ho, a més, en el si de la política espanyola, a la capital d'Espanya i davant d'un Govern en funcions.
A escoltar-van acudir representants de les principals forces polítiques -excepte PP i ciutadans- 09:00 ambaixadors, lobbistes i empresaris, en un esmorzar informatiu en el qual Puigdemont va detallar la seva voluntat d'arribar a acords. Escoltar el seu discurs mal travat, xulesc i en un deficient espanyol d'algú que està fet xantatge pels antisistemes de la CUP i no té si més no noció de la realitat és per adonar-se fins on ha arribat la situació a Catalunya massacrada pel deliri dels separatistes , on s'incompleixen les lleis i es vanen d'això.
Aspirar al fet que el Govern participi en l'elaboració de la pregunta, sempre amb l'acord de que la resposta es interpretada com un sí o un no a la independència d'aquesta part d'Espanya és no conèixer els sentiments de la resta dels espanyols.
No content amb això, Puigdemont tempta ara al Govern amb una consulta legítima -com seria la destinada a valorar a tot Espanya una determinada reforma constitucional- per, en realitat, consultar únicament als catalans sobre la possibilitat de dinamitar el que sustenta l'sencera Constitució , que no és altra cosa que la sobirania nacional, única i indivisible ia la resta d'espanyols encara que siguin catalans vivint fora de Catalunya, que els donin botifarró.
Amb semblant proposta, Puigdemont deixa en evidència el vergonyós concepte de democràcia dels secessionistes. D'una banda, mai atorgaria el fals dret d'autodeterminació a Barcelona, a Tarragona, a Sabadell o a qualsevol altra part de Catalunya; però pretén que els ciutadans d'aquesta determinada part d'Espanya que és Catalunya decideixin pel conjunt dels espanyols sobre quines han de ser les noves fronteres del país.
Així que el molt colpista i triler president regional de Catalunya ha dit que accediria a que l'Estat preguntés, per exemple, sobre la conveniència d ' "una reforma de la Constitució", però sempre que acordessin "què vol dir votar si o no" en termes de si o no a la independència del Principat.
Si ja és lamentable la pusil·lànime condescendència de la classe política espanyola davant el procés separatista iniciat el 2012, els separatistes ara aspirin a transformar-la en activa complicitat. Ells no tenen prou amb la impunitat i amb el finançament -indirecta però decisivament que ve atorgant-los l'Estat espanyol, sinó que es vanen per això.
Seria de xafogor que el govern que pròximament sigui investit, no posi en funcionament immediatament l'article 155 de la Constitució amb tots els mitjans que posseeix per retirar-li les seves atribucions al costat d'Artur Mas i els seus col·legues del 9N i ser imputats tots ells pel delicte de alta traïció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario