Un Nobel de la Pau quan menys precipitat

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2016 i passarà als annals d'aquest premi al costat de Arafat, Obama, i altres també molt discutibles, pels seus esforços en el procés de pau acordat amb la guerrilla de les FARC. El Comitè Noruec del Nobel ha destacat del mandatari la "fortalesa" necessària per afrontar la "tasca" del procés de pau obert amb la insurgència més antiga d'Amèrica Llatina després de més de 50 anys de conflicte. "Colombians, aquest premi és de vostès. El rebut, especialment, en nom de les milions de víctimes que ha deixat aquest conflicte que hem patit", ha dit el mandatari dues hores després que s'anunciés el guardó a la Casa de Nariño , la seva residència oficial, acompanyat de la seva esposa Maria Clemència de Sants.

Juan Manuel Santos, va arecibir un premi dotat per un milió de dòlars justament quan el 'no' dels ciutadans al teòric acord de pau amb les FARC està en risc de no dur-se a terme. El Comitè pren aquesta decisió després que els colombians rebutgessin la rendició prevista per Santos davant el narcotràfic i la guerrilla. Un acord que legalitzava l'activitat política de les FARC, deixava sense penes als assassins i oblidava a les víctimes.

I és que el 'acord de pau' signat fa unes setmanes pel Govern colombià i la guerrilla de les FARC no entrarà en vigor. Així ho van voler els 47 milions de colombians cridats a les urnes al plebiscit celebrat aquest diumenge, on el 'no' va vèncer per un estret marge a aquells partidaris d'acceptar l'anomenada "rendició de Sants" al narcotràfic. Ara aquest acord avalat per Ban Ki-moon, Castro, Obama, Maduro i el papa Francesc, haurà de ser re negociat en la seva totalitat davant la mirada estupefacta de tot el món.

El 'no va sumar' 6.430.170 vots, un 50,22%, enfront dels 6.371.911 sufragis del "sí", que van representar un 49,77%. Un avantatge de 0,45 anys que anul·la l'acord de l'Havana, que legitimava la guerrilla políticament i permetia als seus líders una sortida al conflicte sense pagar els seus delictes.

Per què els colombians van dir 'no'

L'acord de pau subscrit entre Sants i Rodrigo Londoño, amb l'aplaudiment fins i tot del rei emèrit Joan Carles, estába molt lluny de portar l'estabilitat al país. La nova Constitució no permetia la seva modificació i comptava amb 297 pàgines plenes d'incongruències.

Resultat d'imatge de juan manuel sants premi nobel de la pazEl sistema penal "de pau" creava un model d'impunitat sense precedents. Els mateixos jutges asseguraven ara que els criminals de les FARC "no són tan dolents" i molts d'ells comptaven amb penes a la carta per poder sortir en poc temps de presó.

El procés de pau portava també a Colòmbia una agricultura comunista. Estava previst que deu milions d'hectàrees entrin a formar part d'una "economia camperola, familiar i comunitària" que dominarien econòmica, social i políticament les FARC. El model agrari en aquests terrenys havia estat pres de Veneçuela, on el chavisme està matant de fam a la població i la inflació ha crescut fins a arribar a màxims històrics.

A més, les inversions previstes en el camp superarien el pressupost anual del país, de manera que la resta de zones haurien d'esperar per millorar les seves infraestructures. Les FARC havien promès menjar gratuït, allotjaments i pensions per als nous treballadors.

Les FARC tampoc es veurien obligades a lliurar els diners rebuts gràcies als centenars de milers de crims comesos. Els lucratius ingressos del narcotràfic servirien per guanyar eleccions, adquirir mitjans de comunicació i convertir la guerrilla a la "propietària legal" del país.