Lliures, ¿El partit dels descontents de Convergència?

Fotografia d'arxiu d'Antoni Fernández Teixidó. (EFE)

Catalunya està a punt de tenir un altre partit polític que vol substituir al que era l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i reculli als desencantats de l'antiga Convergència. i Unió. L'impulsor d'aquest projecte és Antoni Fernández Teixidó, exconseller de Treball de la Generalitat, durant l'última etapa de Jordi Pujol i fins fa poc militant de Convergència. En una reunió mantinguda dimarts passat a la nit, Teixidó ha afirmat que "no sabia a qui votar en les últimes eleccions". Per aquest motiu es decidís a crear el moviment Lliures (la traducció és Lliures), que a curt termini espera convertir-se en un partit polític.

En la documentació que va repartir entre els seus acòlits dimarts passat, afirma que "la situació política a Catalunya és crítica i insostenible". Un dels assistents a la cimera assenyala al Confidencial que "això fa necessari que s'hagi de posar en marxa un nou partit catalanista, de centre, liberal i humanista". Per a això, Teixidó compta amb quadres mitjans de l'antiga CiU. La seva mà dreta en el projecte és Roger Muntañola, que havia estat portaveu de Joventut a CiU, i en el mateix vaixell està Xavier Cima, marit d'Inés Acostades, líder de Ciutadans a Catalunya. El moviment vol recollir a descontents de Convergència, d'Unió Democràtica i fins i tot compta amb alguns militants d'ERC que no aposten per la ruptura, sinó que s'escoren més cap a postures federalistes. El seu nucli fundacional, és a dir, els impulsors que porten diverses setmanes reunint-se en discretes vetllades, està compost per una quinzena de persones, però si neix com a partit podria reunir ja a un parell de centenars de militants, alguns d'ells exalts càrrecs de la Generalitat en temps de l'exconseller.

Qualifica d'agitadors als seus excompanys

Un dels documents repartits per Teixidó dimarts passat critica els seus antics companys per agitadors. "Davant la impossibilitat de pactar un referèndum vinculant per la independència, la major part dels dirigents catalans ha substituït l'exercici de la política per l'agitació i la propaganda". També critica que "el procés independentista no ha aconseguit cap dels seus objectius finals i, al mateix temps, ha reforçat les forces d'esquerres i populistes (...) El benestar de la nostra societat està en risc".

La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Acostades, i l'expolític de CDC Xavier Cima, el dia del seu casament. (EFE)

Així, afirma que Lliures neix "per defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya des d'una vessant liberal i humanista". El nou moviment es basa en quatre eixos fonamentals:

-La Defensa de les llibertats individuals i civils. "Per assegurar-les, cal respectar incondicionalment la propietat privada, la seguretat jurídica i la pluralitat social". Tot un torpede a la línia de flotació de l'estratègia dels seus antics companys de partit.

-El Lliure mercat.

-Aposta Per la moderació fiscal i la simplificació de l'Administració, amb menors càrregues impositives i l'eliminació de traves burocràtiques i restriccions comercials.

-Reclamació Del "protagonisme de la vida civil per part dels ciutadans i no dels governs".

En un dels textos, assenyala que "en un context d'inestabilitat i de divisió com l'actual, és particularment necessari que el catalanisme defensi aquests valors i recuperi el seu àmbit d'influència en les institucions". I subratlla més endavant que "només amb el respecte institucional i una estratègia política guanyadora, tan absent en aquests últims anys, ho podrem aconseguir".

centre polític

En diversos textos repartits entre els assistents, Lliures es defineix com "una proposta de centre polític que sorgeix per donar veu a aquelles persones que actualment no se senten representades". També s'enquadra dins de la tradició "dels partits liberals del centre i del nord d'Europa". I detalla específicament els seus quatre objectius: "Convertir-se en una força de govern per impulsar polítiques liberals; recuperar la cultura de pacte i d'entesa cordial que permeti una major estabilitat política a Catalunya; introduir les idees liberals i humanistes en el debat públic, i combatre políticament els populismes de dretes i d'esquerres ".

L'exportaveu de UDC, Roger Muntañola. (EFE)

Cal no oblidar que Fernández Teixidó era un dels integrants del col·lectiu Llibergència de Convergència, que agrupava els elements més liberals d'aquesta força política. Des de la seva antic partit, en canvi, li critiquen el seu "erràtica trajectòria": va començar militant a la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) en els anys setanta per passar als vuitanta al CDS, escindit d'UCD. El 1993, es va afiliar a CDC i dos anys més tard va ser nomenat conseller per Jordi Pujol fins que, en la seva última etapa, va unificar en la seva persona 4 conselleries diferents: Indústria, Treball, Comerç i Turisme.

Un alt càrrec del Partit Demòcrata Europeu Català (PDEC), el nom final adoptat per la exCDC, assenyala al Confidencial: "No ens preocupa en absolut la posada en marxa d'aquest nou partit". Reconeixen que és possible que falti un partit de centre no independentista que reculli el testimoni de l'antiga CDC, però "ara mateix no hi ha espai polític, perquè la mentalitat dels ciutadans ha canviat i ara donen suport més les posicions soberanistas.Suponemos que vol portar-se als descontents de CiU, però aquest és un projecte que, a hores d'ara, considerem que està ferit de mort ".