jueves, 20 de octubre de 2016

La venjança de Podem contra Felipe Gonzalez

Con estas pancartas recibieron a Felipe González.

Aviat li ha a Pablo Iglesias arribat l'ocasió de la seva venjança personal contra Felipe González i l'ha perpetrat amb un escrache al ens té acostumats en els centres universitaris pels seus esbirros que són exactament tot el que critiquen i quan l'afecta a ells s'omplen la boca, democràcia, llibertat, tolerància etc. Amb la seva violència han impedit que es produís la conferència.

Pablo Iglesias és un model obscè i viscós del populisme per al ciutadà despert, però per a qui s'ho pren seriosament, es converteix en un justicier. "Cal polititzar el dolor", "cal fer por als poderosos" per fer una societat més justa, assegura. Com quan ETA va estendre els assassinats a la societat sencera sota el lema: "cal socialitzar el dolor". Contra aquest tipus de porqueria s'ha d'utilitzar la raó, informació neutral, objectiva, capaç d'inspirar en el ciutadà la recerca de la veritat i no l'autocomplaença de les seves emocions. Donar-los la possibilitat de comportar-se com persones adultes davant fal·làcies i promeses impossibles. Avui, amb xarxes socials pel mig, ens ho han posat encara pitjor.


Aquesta escòria és tot el contrari al que pregonen, són pura escòria antidemocràtica de la pitjor mena que ni tan sols cursa estudis al centre, anem, uns fills de puta de diccionari que van assaltar encaputxats o amb caretes la Universitat Autònoma de Madrid i van donar la benvinguda a Felipe González i Juan Luis Cebrián al crit de "fora feixistes de la universitat" i "Felipe González estàs tacat de sang" impedint violentament la seva conferència.

El motí d'aquesta nit i la presència dels regidors de Ara Madrid a les portes del CIE d'Aluche, confirma el canvi d'estratègia de Podem i ara vol fer la política al carrer a força de manifestacions i violència al carrer en veure fracassat totalment el seu pla de prendre el poder.

Carmena i els seus regidors han fet un ridícul fenomenal en una àrea en la qual no tenen competències, en una situació en què ningú els ha nomenat interlocutors i en un conflicte que, com ha demostrat la policia, podia solucionar-se de manera pacífica si es deixava treballar als professionals en lloc de a un grup d'activistes del pacotilla.

Resultado de imagen de pablo iglesias

Caigut la disfressa electoral, els que es van presentar a les eleccions com "el somriure d'un país" desvetllen de nou la realitat darrere d'aquella màscara: la d'un grup d'arribistes i ultres disposats a tot per aconseguir el poder i que no vacil·laran en usar-lo de la pitjor manera si, esperem que no, aconsegueixen algun dia el seu objectiu.

Des que es va veure la impossibilitat d'obtenir alguna renda del pacte de Pedro Sánchez i els independentistes catalans, per fer-se amb el Govern d'Espanya que va ser avortat per una part del PSOE amb Felipe González al capdavant amb les seves manifestacions en favor de l'abstenció en la Cadena Ser. Pablo Iglesias s'ha tret la careta ha canviat la seva estratègia, ha tornat als seus orígens, i ha tornat al carrer, la aldarull contra el poder establert, menyspreant el poder democràtic que podrien donar-li els 63 diputats contra la injustícia i la corrupció i tenir una veu clara al Congrés. Haurà d'explicar a què dimonis juga.

No hay comentarios:

Publicar un comentario