Avui els alcaldes independentistes han hagut de matinar per viatjar a Barcelona i constituir-se en romeria des de la seu del Parlament cap a la seu de Tribunal Superior de Justícia per pressionar a la justícia en suport de Carme Forcadell com ja havien fet diverses vegades en suport d'Artur Mas , Irene Rigau o Francesc Homs. Aquest cop no han hagut de viatjar a Madrid com van fer l'última vegada per el d'Homs. A aquest pas com segueixi treballant la justícia i com s'imposi aquest costum, veurem com aquests alcaldes, molts procedents de llocs remots, s'augmenten el sou i les dietes ja que aquesta nova obligació no està pressupostada. Veient la capçalera de la manifestació, he de dir-los que la paraula "desobediència" exhibida en altres ocasions, és la més adequada.
L'independentisme català va tenir en el matí d'aquest divendres la seva foto de unitat i transversalitat de la qual ha mancat durant els últims mesos. La declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va ser tota una escenificació en què van estar presents diversos centenars d'alcaldes (la majoria amb la seva vara de primer edil), la plana major del Govern català i les primeres espases de la Catalunya independentista. Allà es van barrejar dirigents de Junts pel Sí (JxS), de Catalunya Sí Que És Pot (CSQEP) i de la CUP, que durant unes hores van deixar de tirar-se els plats pel cap per fer costat a Forcadell.
Carme Forcadell saluda als que han acudit a recolzar-la en la porta del TSJCHoy la Forcadell ha hagut d'explicar al jutge perquè havia desobeït les advertències del Tribunal Constitucional i havia convocat un ple per repetir el de les caixes de cartró del 9N fa tres anys. Forcadell es nega a contestar al jutge, però li demana que garanteixi la seva inviolabilitat.
Els arguments utilitzats per Forcadell al tribunal són similars als emprats pels dirigents sobiranistes: hi ha la sensació que el Govern de l'Estat "utilitza el poder judicial per resoldre un problema polític". I va insistir diverses vegades en què no hi havia desobeït a ningú, sinó que havia actuat en tot moment d'acord amb la llei, en haver permès votar unes resolucions que havien estat considerades inconstitucionals.
El seu fil argumental va ser similar a les al·legacions que havien presentat els seus advocats el passat 1 de setembre: només va permetre que es debatessin les conclusions d'una comissió d'estudi parlamentària. "I aquesta activitat d'estudi i anàlisi no pot ser considerada mai contrària a una sentència o una resolució judicial és perquè la seva pròpia naturalesa impedeix que pugui donar-se aquesta confrontació en termes jurídics-materials".
No va a ocórrer res que vagi a impedir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría seguir creuant el pont aeri Madrid-Barcelona com Petra per casa, amb aquesta actitud sol·lícita i jovial de qui entra a compartir pis, que sembla ser la nova estratègia de estat perquè el referèndum independentista de Catalunya es cansi o, com a mínim, s'ajorni una mica, fins que el bipartidisme PSOE-PP es recompongui. Pensament positiu i cornucòpia tropical. Pelillos a la mar i mira-tot-el-que-et-porto. La vicepresidenta porta a la cara la contrició pels errors del PP amb Catalunya, i un mostrari de viatjant de perfums al maletí.
El mal tràngol de la presidenta del Parlament català, declarant davant la jutge per permetre el debat sobre el full de ruta independentista, cal per recordar que hi ha mastins tenint cura de la finca, i un es diu Fiscalia. Però no passa res. Solen portar cadenes de moment. És part del nou joc. El mateix que manté la corrupció de la família Pujol als llimbs i modula els electro xocs a Artur Mas, cap del niu del cucut secessionista. Dissuasió i paper de regals. La visita de la virreineta. No deixarem que un simple passeig pels jutjats faci malbé el començament d'una incipient amistat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario