Aquest dimecres, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus consellers han rebut l'avís per escrit de l'anul·lació de l'acord del Parlament que fixa la celebració d'un nou referèndum separatista per al proper setembre. Encara se senten les riallades als passadissos del Palau de la Generalitat i en els diferents departaments autonòmics.
Esvaït l'efecte mediàtic i la relativa sorpresa de l'operació Diàleg del Govern, la política catalana torna a llançar els inquietants símptomes de la desobediència, la desconnexió i el descontrol. Les actuacions, requeriments i notificacions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reposen, en el millor dels casos, fets un bunyol a les papereres dels més insignes despatxos.
Els consellers més decorosos s'han abstingut de muntar l'habitual nombre insubmís, tot i que cada incidència judicial en relació al procés se la prenen com una condecoració a la seva valentia, coherència i pur catalanisme. D'altres, com Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, han aprofitat la tessitura del lliurament en mà del part a càrrec d'un funcionari del TSJC per fer-se una foto amb missatger inclòs i pujar-la al twitter. En el compte de Puigdemont, el president escriu sobre la patètica imatge: "Notificats i advertits per tercera vegada; qui vol dialogar ho fa amb política i no amb els tribunals pel mig". Cal aclarir que diàleg per Puigdemont és determinar si el referèndum és consentit o forçat.
Causa cert desassossec la manera amb què els líders separatistes despatxen els tràmits judicials, però encara més el tracte preferent que la justícia dispensa als que pretenen eradicar tot rastre de legalitat i respecte a les lleis a Catalunya. D'una banda, asseguren que l'anònim funcionari, un senyor amb una carpeta estatge de paper, és l'encarnació del brutal aparell repressiu de l'Estat, els tancs per la Diagonal i els tricornis a la plaça de Sant Jaume. De l'altra, signen el justificant de recepció com qui estampa un gargot en el comprovant de lliurament d'una cistella nadalenca, entre jujús i jajás.
Se saben impunes i ni en somnis s'imaginaven haver arribat fins on ho han fet sense més inconvenient que els capricis de la CUP, l'actuació ha estat més perjudicial per al procés que tota la papereria jurídica destil·lada pels tribunals. El cas d'Artur Mas exemplifica a les clares que el que no va poder (ni voler) el Govern amb la llei de la seva part ho va aconseguir el grup parlamentari antisistema. En semblant context, no és d'estranyar que a Puigdemont li preocupi més quedar bé amb la diputada de la CUP Anna Gabriel que amb el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, a qui ni saluda en els actes públics.
En els seus bons temps, Jordi Pujol deia que ell era el màxim representant de l'Estat a Catalunya. Cap Govern, ni del PSOE ni del PP, va entendre el joc de paraules. Ara, l'Estat és la CUP, que ha decidit donar el vistiplau temporal als pressupostos autonòmics a l'espera del veredicte final al febrer, quan decidiran si precipiten unes eleccions a major glòria de Junqueras o cremen a Puigdemont a la pira del 9- N bis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario