Al dia de la Constitució ha portat de nou el tema recurrent sobre si cal reformar-la o obrir un període per construir una nova que facin callar totes aquestes veus que semblen clamar per la urgència d'un canvi radical en el nostre sistema democràtic. Les declaracions dels principals líders polítics que estarien disposats a donar uns retocs a la mateixa han servit per aclarir alguna cosa mes un debat, que ara, no per necessari, seria inoportú.
És innegable que la reforma podria ser una manera de reforçar-la, però Mariano Rajoy va ser ahir molt clar, la reforma seria possible, sempre que es presentin propostes interessants amb un acord ampli sobre els punts a reformar i comptar amb l'acord suficient per a això. ja que per a això caldrien el vot de dos terços de la cambra i tenint en compte que el PP és qui té la clau per a qualsevol modificació, cosa impensable a hores d'ara
El president de la gestora del PSOE, Javier Fernández té un projecte federal, que ningú ha estat capaç d'explicar fins ara, i el líder de Ciutadans, Albert Rivera entra en temes molt més concrets que faria falta canviar, però ... ¿Es s'atrevirien a eradicar de la Carta Magna els tòxics concessions que es van fer en el seu dia als nacionalistes bascos i catalans amb el va desig d'acontentar i sumar-los al projecte comú? ¿Eliminarien els de Rivera els privilegiats concerts que gaudeixen el País Basc i Navarra? ¿Suprimiria Ciutadans del text constitucional aquesta manipulació del llenguatge que distingeix entre regions i "nacionalitats"? Com és públic i notori, cap de les condicions per dur endavant les seves propostes, es compleix avui dia.
I què dir de la resta de formacions parlamentàries, els nacionalistes i els neocomunistes de Podem, que quan no ignoren la Llei Fonamental intenten dinamitar-? Ells saben que, per molt que canviem la Constitució per "acomodar" als que no tenen cap intenció de sentir-se còmodes, això només serviria per donar a aquests noves eines per crear problemes i no per solucionar-los.
Com llavors, una part important de la classe política -i de la periodística, valgui la redundància- camina obsessionada amb el urgent i imprescindible que és canviar la Constitució o, si no, demolir per complet. Però si surts d'aquests cercles de poder en què tots tenen algun interès concret en certa reforma constitucional, a la gent comuna, aquest és un assumpte que el preocupa menys que zero
Pot ser que la nostra Constitució pot no ser perfecta, i per descomptat no ho és, però amb ella hem passat les que han estat amb tota probabilitat les nostres millors dècades com a país en diversos segles: en pau, per començar, i amb uns nivells de prosperitat que no hem vist en cap moment de la nostra història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario