"La llei de transitorietat jurídica", a esquena del Parlament

Anna Gabriel (CUP) i Carles Puigdemont. (Reuters)

A esquena del propi Parlament de Catalunya, Junts pel Sí i la CUP han anunciat aquest dijous, a través d'un comunicat, que han arribat a "un acord polític global" sobre la llei de transitorietat jurídica, que ha d'emparar el referèndum el 2017 i permetre desconnectar la "República" catalana del marc legal espanyol. Aquest acord arriba el mateix dia en què el Tribunal Suprem proposa jutjar Francesc Homs per prevaricació i desobediència per la consulta del 9-N.

La llei de transitorietat jurídica -que és una de les tres lleis de desconnexió de l'Estat, al costat de la d'Hisenda pública i la de Seguretat Social catalana- defineix Catalunya com una "República de dret, democràtica i social". Han evitat revelar encara el contingut del text, conscients de la seva previsible impugnació davant el Constitucional.

La CUP 'apreta' i guanya

D'aquesta manera, la CUP aconsegueix una de les seves reivindicacions, que Catalunya sigui una República independent, una fita que dóna un impuls important al procés de secessió. Tal com va publicar El Confidencial el passat mes d'octubre, els anticapitalistes exigien que "el programa i el calendari" del desplegament de totes les eines per donar llum verda a la desconnexió amb Espanya es fessin efectius en el primer trimestre del 2017.

Amb un Govern amb les mans lligades davant l'amenaça de perdre la majoria parlamentària, la CUP ha aconseguit estrènyer encara més al Govern, que preveu celebrar el referèndum d'independència al setembre de 2017. A l'espera que els pressupostos presentats per Oriol Junqueras el passat mes s'aprovin en el primer trimestre de l'any que ve, en ells els 'cuperos' han aconseguit incloure una partida per a la consulta sobiranista de 5,8 milions d'euros, així com unadisposición addicional en la qual s'exhorta a l'executiu a organitzar un " procés refrendario sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria ".

Membres de Junts Pel Sí i de la CUP amb banderes independentistes en mostra de suport a Forcadell. (Efe)

Impugnació del Tribunal Constitucional

Les forces independentistes han evitat revelar encara el contingut del text acordat, conscients de la seva previsible impugnació davant del Tribunal Constitucional (TC), que divendres passat va anul·lar la creació de les tres ponències conjuntes del Parlament impulsades per JxSí i la CUP per elaboren les tres lleis de desconnexió, en estimar els recursos d'empara presentats per Ciutadans i el PSC.

L'única cosa que han facilitat els dos grups són els nou epígrafs en què s'articula la llei: el preàmbul; disposicions generals, nacionalitat i territori (I); la successió d'ordenaments i administracions (II) i els drets i deures (III). A més, també contempla el sistema institucional (IV); el poder judicial i l'administració de justícia (V); les finances (VI); referèndum d'independència (VII); el procés constituent (VII) i les disposicions finals i d'inaplicació (IX).

Els dos partits afegeixen una breu declaració en la qual afirmen que aquesta llei persegueix "la voluntat de garantir la màxima seguretat jurídica en la transició a la República, un cop guanyat el referèndum per la independència". En resum, afegeixen, la llei "dota i habilita les institucions públiques catalanes de les eines per a l'exercici de l'autodeterminació, d'acord amb la voluntat majoritària de la societat catalana".

Dues lleis ja tramitades

La llei de transitorietat jurídica és la tercera de les lleis de desconnexió: les altres dues, la que crea una hisenda pròpia catalana i la que crea una agència de protecció social, ja han estat presentades i admeses a tràmit.

És la més destacada perquè ha de servir per fer efectius dos punts clau del full de ruta sobiranista: la celebració del referèndum i la desconnexió definitiva entre Catalunya i la resta de l'Estat. Els dos partits independentistes tenen previst tramitar aquesta norma com una proposició de llei signada pels dos grups, i faran públic el seu contingut quan la portin al registre de la Cambra, per al que per ara no hi ha data.

No em sembla molt democràtic l'obscurantisme en l'elaboració d'aquestes preteses lleis, a esquenes del poble. S'han elaborat en cenacles i no es comunica el seu contingut complet. Què intervenció ha tingut el ple del parlament? Els separatistes tenen por, pel que sembla, les crítiques de PP, ciutadan s, PSC i altres partits.

El Govern espanyol no ha de cedir ni un mil·límetre a aquesta gent, aquest tipus de declaracions demostra que estan debilitats. Si es fan les coses bé, aquests insensats poden sortir molt mal parats del xoc de trens que promulguen.